Un asunto de familia

‘Un asunto de família’: mestre Kore-eda

Els llaços familiars, i el que signifiquen, o no, sempre han estat al centre de les preocupacions d’Hirokazu Kore-eda. Tot i que ja tenia una bona gran carrera a les seves esquenes (After life, Distance), el japonès va entrar a les nostres sales fosques amb la no menys tenebrosa Nadie sabe (2004), un demolidor drama neorealista sobre un grup de nens abandonats a la seva sort per una mare més que irresponsable. Ens va deixar completament fora de combat amb aquella targeta de presentació, encara que en els últims temps, malgrat seguir fidel a les seves obsessions, va donar la impressió d'haver-se anat endolcint fins arribar a Nuestra hermana pequeña (2015), una mena d'anime amb actors de carn i ossos, on unes donetes d'ulls ametllats acollien en el seu si familiar la petita germanastra de la qual no sabien res. Un asunto de família conjuga d'alguna manera aquestes dues tendències, la més dura i la més carrinclona, aconseguint un equilibri perfecte.

Els protagonistes són un clan de lladregots, força simpàtics, que podrien recordar la brivall família del coreà Song Kang-ho a The Host (Bong Jon-hoo, 2006). Aquí no hi ha monstre, si no és aquell que hi ha a la part negra de tot ésser humà. Però sí que hi ha un segrest. Entre furt i furt, la parella que porta les regnes familiars s'apiada d'una nena que sembla viure abandonada al balcó de casa, famolenca i plorosa, com els nens de Nadie sabe, i decideixen adoptar-la, convertint-la en la germana petita de l'infant que, entrenat pel patriarca, roba a les botigues del barri. Alguna cosa no està bé, òbviament, en aquest procés d'adopció, i, encara que la nena abans maltractada és feliç amb la seva nova vida, la tensió s'acabarà alliberant a l'últim terç del film, posant en dubte les diverses transgressions d'aquesta família no en ús, que deixen en l'aire una cadena de problemes morals. Des de la delinqüència com a forma de vida fins a la pertinença d'aquesta consanguinitat, que tants disgustos ha reportat en la història de la Humanitat. El petit del clan intenta protegir la nena acabada d'arribar de l'educació d'un lladre que ell mateix ha rebut. Però d'una manera o d'una altra resulta impossible escapar a la culpa. El llarg pla fix sobre el rostre de la gran Sakura Andô (Love Exposure) resulta demolidor en aquest sentit.

Retrat humanista, alhora que punyent, d'un grup de supervivents en el més baix de l'escala social, Un asunto de familia és alguna cosa més que el perdurable compendi dels temes de Kore-eda en l'últim tram de la seva carrera, un film en el qual també podem trobar traces d’El tercer asesinato (2017), De tal padre, tal hijo (2013) i fins i tot d’Air Doll (2009). Tampoc és només la pel·lícula de consens que va posar d'acord el Jurat presidit per Cate Blanchett, que li va atorgar una merescuda Palma d'Or en una edició cannoise particularment excel·lent. Un asunto de familia és la millor pel·lícula de Kore-eda en anys, i l’enèsim certificat que, com a hereu d'Ozu o Naruse, dona la talla de sobres. L'Oscar és una estatueta que fins i tot li ve petita.

 Philipp Engel – Sensacine.com