Vent du Nord

‘Vent du Nord’: les dues cares de la moneda

2017.10.27 - Afrontant el tema de la deslocalització, el primer llargmetratge de Walid Mattar explora les similituds de la vida de les classes treballadores als dos costats de la Mediterrània

Un fenomen econòmic sovint brandat com un símbol contra els mals de la globalització; d'una banda la ruptura social, l'explotació de la misèria, i de l'altra, la problemàtica de la deslocalització, la qual ha inspirat recentment diverses pel·lícules franceses [...] També és el cas de Vent du Nord de Walid Mattar, descobert a la 39a competició del Festival de Cinema del Mediterrani de Montpeller; un primer llargmetratge que ens ofereix un viatge a nivell humà en un mirall a doble cara. Llargmetratge ambientat al nord de França i a Tunísia; la pel·lícula se centra en les desventures de dos treballadors, els quals estan connectats únicament pel fet que tots dos treballen a la mateixa fàbrica. Dos protagonistes amb camins que no deixen de creuar-se per casualitat, però que no obstant això compleixen l'esperança de realitzar-se com a individus, malgrat les dificultats que els envolten.

L'argument, molt ben estructurat (escrit conjuntament pel realitzador, Leyla Bouzid i Claude Le Pape), arrenca a França, on hi ha la fàbrica de sabates en la qual Hervé (el gran Philippe Rebbot) ha exercit des de fa 32 anys, i des de la qual ara està a punt de ser traslladat. Hervé, amb un temperament poc bel·ligerant, decideix acceptar la indemnització per acomiadament que li proposen (30.000 euros) en lloc d’involucrar-se en la inevitable lluita social que s'acosta (bloqueig, segrest del director, assalts per part de les forces de seguretat de la policia francesa); per això es guanyarà el menyspreu de companys de feina amb qui es creua cada dia després dels nombrosos acords fallits. Hervé aprofita l'oportunitat que se li presenta dins de tot aquest caos: es comprarà una petita embarcació de pesca i es llançarà a la mar, una afició que l’apassiona però que a la seva dona Véronique (Corinne Masiero) no la deixa indiferent i la deixa feta un mar de dubtes. D'altra banda hi ha el seu fill Vincent (Kacey Mottet Klein), que d’aquí a vuit mesos s'unirà a l'exèrcit, però que de moment mata el temps jugant amb la videoconsola.

La fàbrica francesa tanca, els camions carreguen el material i arriben a port abans de creuar la Mediterrània direcció a Tunísia; és aquí quan comença la segona part de la història. Allà, a Tunísia, el jove Foued (Mohamed Amine Hamzaoui) aprèn el seu ofici d'obrer a la mateixa màquina, com si es tractés d'una malaltia contagiosa: un salari sense cap tipus de protecció social al qual no queda més remei que agafar-se perquè la seva mare està malalta. Foued té l'esperança d'aconseguir un ascens mentre se submergeix en els bells ulls de Karima (Abir Bennai), amb qui manté un discret idil·li. Mentrestant, a França, Hervé fa de la pesca una veritable activitat professional: ajudat per Vincent i Vero, se les arregla per construir una xarxa local de venda informal de les seves captures; tot això intentant fer-ho per una via legal. Aconseguiran els nostres protagonistes realitzar els seus somnis i projectes futurs a banda i banda de la Mediterrània? No hi ha res més incert...

Evitant curosament el maniqueisme, una actitud miserabilista i la tragèdia, Vent du Nord dibuixa una imatge convincent, respectuosa i afectuosa de la classe treballadora dels dos països; això no evita que la pel·lícula critiqui lleugerament aspectes de les dues societats on tant la supervivència com la submissió semblen estar abocades al fracàs. Una visió dura de la realitat, emmascarada amb un vel de comèdia social, familiar i sentimental, i això dona a aquesta pel·lícula un cert gust agredolç.

Fabien Lemercier – cineuropa.org