YAO

22.01.2019 - Philippe Godeau presenta una agradable road movie al Senegal que relata la trobada i les aventures d'un francès, interpretat per Omar Sy, i un adolescent local

"La poesia no ha de desaparèixer, ja que si ho fa, on queda l'esperança del món?" Aquesta cita de Léopold Sédar Senghor que apareix a Yao defineix a la perfecció el nou treball de Philippe Godeau. La pel·lícula [...] no amaga les seves intencions d'acostar-se al gran públic però sense que el seu missatge humanista caigui en la cursileria ni en el simple passeig turístic pel Senegal. Sota la seva aparença reivindicativa de gran aventura optimista i de faula còmica que deixa de banda els possibles aspectes foscos per seguir la sintonia d'Everything's Gonna Be Alright, de Bob Marley, Yao transmet l'essència d'Àfrica i tracta amb intel·ligència les problemàtiques del diàleg nord-sud en la figura del carismàtic Omar Sy (el somriure i l’energia del qual són mundialment conegudes des d’Intocable), que comparteix protagonisme amb l’encantador jove senegalès Lionel Basse.

A París, Seydou Tall, un actor de fama internacional, viu en l'abundància però acaba de separar-se de la seva dona, qui no li permet emportar-se el seu fill Nathan a un breu viatge al Senegal, país d'origen de la família, amb motiu de la promoció d'un llibre. Mentrestant, en un poble del nord-est del Senegal, l'estudiant Yao, de 13 anys, prepara en secret el seu viatge a la capital, que es troba a 387 quilòmetres, per conèixer l'autor en persona i aconseguir la seva dedicatòria en un exemplar ruïnós que guarda com un tresor. Abandonat pel seu millor amic ("És molt lluny, estàs boig"), el nostre jove heroi surt cap a Dakar colant-se en un tren per trobar-se amb el seu "ídol". Una determinació que divertirà i commourà en Seydou fins al punt d'allotjar el Yao al seu hotel i acompanyar-lo a casa amb taxi-brousse. Així comença un viatge ple de peripècies (calor, avaries, diverses trobades, etc.) on en Seydou desenvolupa una espècie d'amor paternal cap al Yao, que, amb la sinceritat de la joventut, qüestionarà la celebritat occidentalitzada (qualificada de "Bounty, negre per fora, blanc per dins") sobre la seva identitat i les seves arrels (per què en el llibre parles més de la teva mare que del teu pare? Per què no has vingut mai al Senegal? Per què el teu fill no somriu?).

Amb una narrativa simple (el guió va ser escrit pel director, juntament amb Agnès de Sacy i la col·laboració de Kossi Efoui) i un decorat impressionant ("-On va? No hi ha res -Va a algun lloc"; "Hi hauria d'haver alguna cosa darrere de tot això"), Yao és una pel·lícula agradable amb un encant indiscutible que transmet l'ambient africà a l'espectador ("Gambes arrebossades i dones amb flors als cabells"), així com els seus valors ("Has de conèixer la terra dels seus ancestres", "Deixa de preocupar-te, l'hora de Déu arriba quan ha d'arribar", "Calma el teu cor") i la seva improvisació, de vegades caòtica. Un missatge d'obertura que pren la relació afectuosa entre en Seydou i el Yao per (re)crear un vincle en una època en què els continents europeu i africà s'han distanciat per tensions relacionades amb la segregació. Philippe Godeau demostra una gran habilitat com a productor i director, ja que en el seu tercer llargmetratge com a cineasta fa incursions amb èxit en un gènere nou després Le dernier pour la route i 11.6.

Fabien Lemercier – cineuropa.org