La María treballa d’interna, cuida 24 hores una persona gran a Tarragona, amb el cap posat a tenir cura del seu pare a l’altra banda de l’Atlàntic. La Lucelly cuida, des del bon dia fins al petó de bona nit, la filla d’una família de ciutat, mentre les seves creixen al camp. La Luz Myriam necessita que la seva mare cuidi les netes i així ella poder seguir lluitant en defensa del riu Magdalena ara que, desplaçada del territori on pescava, subsisteix com a treballadora de la llar.
Són tres de les desenes de milers de dones que posen cos a una ‘fuga de cures’ d’Amèrica Llatina a Europa i dels territoris rurals a les ciutats. Tres de les moltes dones convertides en migrades i desplaçades que treballen cuidant lluny de casa, mentre a la seva terra altres dones omplen el buit quotidià per sostenir-hi la vida.
Com analitza Camila Esguerra, investigadora colombiana, “el suposat desenvolupament dels països del Nord global ha estat a costa de l’explotació de les seves dones i la sobreexplotació de les dones migrants”. Cuidar entre terres es fixa en les cadenes de cures, un fenomen transnacional i urbanitzat que, encarnat en dones del Sud global, parla de la vigència de les relacions colonials. Una reflexió sobre el paper, tan imprescindible com invisibilitzat, de les cures en l’economia global.
