L'Havana segueix viva. La seva gent està als carrers, a les places, a les esglésies, als parcs, a les sales de ball, a les escoles. I continua transmetent una herència feta de rialles antigues, de ritmes africans, de tints forts. Herencia és una història d'emocions en què la imatge parla per si sola saltant-se l'ordre tradicional del temps. Tot entra pels ulls, per transgredir el normal, l'ordinari. El viatge no segueix un camí. L'oceà ja ha estat travessat fa centenars d'anys. I Herencia mostra el que això ha significat. (FilmAffinity)
