Un héroe

14/07/2021 - CANES 2021: Asghar Farhadi ofereix una sàtira sobre les xarxes socials com a instrument per guanyar-se l'opinió pública en una pel·lícula amb el seu estil característic, plena de girs inesperats

Després de les visites recents a França (El pasado) i Espanya (Todos lo saben), Asghar Farhadi torna a l'Iran per fer el que millor sap fer: mostrar com les petites mentides es poden convertir en grans problemes. Mentre que Nader y Simin, una separación va tenir serioses conseqüències dramàtiques, la nova Un héroe, amb què competeix a Canes, és un pastitx sorprenent sobre les xarxes socials. El guió de Farhadi mostra com les xarxes socials no són tant una eina de comunicació com un mitjà per justificar decisions i accions. D'aquesta manera, la història tocarà la fibra sensible de molts espectadors a qualsevol país del món. Farhadi ha dirigit dues pel·lícules guanyadores d'un premi Óscar, així com una guanyadora de l'Ós d'Or, i ara intenta afegir la Palma d'Or a la col·lecció. Aquest podria ser el seu any, encara que el jurat de Canes no acostuma a atorgar el màxim guardó a una comèdia.

Sempre és agradable veure un director dominant el seu estil particular. Farhadi és un mestre a l'hora de construir un castell de cartes sobre una base de mentides, augmentant la tensió fins que les cartes s'ensorren inevitablement. Rahim (Amir Jadidi), un pare divorciat, surt de la presó amb un permís de dos dies. Compleix condemna per l'impagament d'un deute, i sap que pot ser lliure si aconsegueix ajuntar prou diners o aconseguir que el seu creditor accepti algun altre pla de pagament. Això permetria a l'atractiu Rahim casar-se amb la seva promesa, que l'espera amb els braços oberts i una bossa plena de monedes d'or que va trobar en una parada d'autobús. El duo planeja quedar-se amb les monedes i vendre-les. Som davant de la trama més artificial de Farhadi, però l’hi perdonem ràpidament, ja que aquesta situació condueix a grans moments de comèdia, així com a una crítica devastadora sobre els mètodes de comunicació actuals.

Com és habitual en l'univers del director, els protagonistes aviat es troben amb alguns obstacles inesperats. El preu de l'or s'ha desplomat, per això els ofereixen molt menys del que s'esperaven. Intenten negociar amb el creditor, que fa tres anys que espera cobrar el deute, però aquest es nega a acceptar un pagament parcial. Quan sembla que estan en un atzucac, a Rahim se li acudeix un pla mestre: trobar el propietari de la bossa, tornar-la i obtenir una recompensa. Però, en lloc de diners, el que aconsegueix és fama. La televisió entrevista aquest home endeutat que ha fet el que és correcte. El seu creditor està furiós, mentre que un funcionari públic sospita que alguna cosa no va bé. A mesura que el temps s'esgota, l'única manera que Rahim aconsegueixi salvar la reputació (i potser escapar de la presó) és guanyar-se la simpatia del públic. És hora de començar a enviar missatges al món.

Després de viure els anys del “President Tweet”, un pastitx sobre guanyar la batalla de l'opinió pública resulta molt oportú. En efecte, aquesta comèdia exigeix ​​deixar de banda la incredulitat, però la recompensa és una sàtira mordaç sobre les xarxes socials, com ho va ser Network, un mundo implacable per a la televisió.

Un héroe no té el poder narratiu ni els girs sorprenents de les obres mestres de Farhadi, com A propósito de Elly o Nader y Simin, una separación, però després del confinament global, el director mostra que riure pot ser la millor medicina. Si a això li sumem la seva notable habilitat per construir una història i portar-la en direccions inesperades, potser aconsegueixi conquistar el jurat encapçalat per Spike Lee.

Kaleem Aftab - cineuropa.org