Esperit femení d'un poble
El documental 'Jericó' reprodueix el diàleg entre dones d’Antioquia de diferents condicions socials
El infinito vuelo de los días, títol complementari, vistosament reprodueix, sota la forma d'un reportatge dramatitzat, el diàleg entre dones d’Antioquia de diferents edats i condicions socials.
Parlen entre si de la seva localitat ancorada en el temps, sobre les activitats casolanes i professionals; evoquen els seus passats i generen històries de vida que sintetitzen una idiosincràsia muntanyenca molt particular.
Personalitats vitals del medi rural, lluitadores i divertides, les eficàcies etnogràfiques de les quals responen a l'homenatge velat d'una jove realitzadora educada a l'exterior a la seva tia àvia.
S’hi destaquen perfils propis, com la propietària d'un magatzem de miscel·lànies, una costurera de cobrellits de retalls, la cuinera que pasta el blat de moro, un col·leccionista d’escapularis i una altra de làmines o estàtues de sants, la vídua entranyable víctima del conflicte armat i una dama centenària -entre altres-.
Rares vegades és possible observar en un documental, que per descomptat té principis de ficció, el mètode rigorós d'una càmera àgil emmotllada al color i els enquadraments simètrics. Perquè la fe religiosa de l'únic poble colombià amb santa pròpia (la mare Laura), alhora que una topografia representativa del sud-oest d’Antioquia, alterna amb nostàlgies tabolaires al ritme de tangos i boleros ...
Mesa, educada a Boston i París, recorre a la memòria oral de les seves congèneres i n’extreu amb destresa ideologies i tradicions, sense caure en el costumisme carrincló. Entre acolorides portes i marcs de finestra, Catalina posseeix un ull selectiu que combina una acurada direcció d'art amb la decorativa posada en escena dels perfils i interiors enquadrats.
Si algun personatge desborda simpaties generalitzades, el de la senyora Chila arriba al clímax gràcies als seus desimbolts comentaris i balancejada obesitat quan camina o taral·leja música vella a la calor dels guaros [aiguardent de canya]. Heus aquí la gènesi d'un treball cinematogràfic la visió del qual deixa moments agradables i inesborrables pels seus honestos testimonis: "La muntanya blava fregant l'infinit i l'infinit entrant a la cabana" (Oliva de Jaramillo).
Redacció El Tiempo