Noura’s Dream

2019.09.10 - Hinde Boujemaa analitza els problemes subjacents en l'amor i en la llei tunisiana amb un primer llargmetratge on brillen Hend Sabri i Lotfi Abdell

A Tunísia, l'article 236 del codi penal castiga l'adulteri amb cinc anys de presó i una multa de 500 dinars, però només l'altre cònjuge pot posar en marxa el procés, i aturar-lo. La directora i guionista Hinde Boujemaa (coneguda pel documental C'était mieux demain, de 2012) tracta aquest tema en el seu primer llargmetratge de ficció, Noura 's Dream, estrenat a la secció Discovery del 44è Festival de Toronto, i que es projectarà a la secció New Directors del 67è Festival de Sant Sebastià. La cineasta combina la qüestió social amb la vida privada en una història simple, no desproveïda de matisos, que li permet retratar la situació del seu país.

"T'estimo tant que vull mossegar-te". L'amor té motius que la raó no entén i l'aventura clandestina de la Noura (Hend Sabri) i d’en Lassad (Hakim Boumsaoudi) n’és un bon exemple. La Noura, empleada a la bugaderia d'un hospital, és mare de tres nens els quals cria sola, i el seu marit, en Jamel (Lotfi Abdelli), és a la presó mentre ella espera impacient la conclusió d'un procés de divorci que va iniciar en secret. La Noura, que a la sala de visites de la presó no amaga al seu marit el cansament que sent cap a una vida familiar i de parella parasitada per les seves males accions, anhela la llibertat i una nova vida. Però en Jamel aconsegueix un indult, providencial per a ell i alarmant per a la seva esposa. Acorralada entre les sospites de l’amenaçador Jamel ("Per què t'has mudat sense dir-m'ho?"), que pretén exercir tots els seus drets com a espòs, i les súpliques del seu amant ("o estem junts o s'ha acabat"), la Noura fuig del domicili conjugal i haurà de prendre una decisió amb conseqüències molt dures ...

Hinde Boujemaa dissecciona amb habilitat la desigualtat en les relacions entre homes i dones al seu país i la irracionalitat de l'amor (amb mentides incloses), gràcies a un guió eficaç i a molt bons actors. També esbossa un retrat de la societat tunisiana on la llei es compromet amb l’arbitrarietat, la policia amb els delinqüents i on regnen les relacions de dominació violenta (principalment sexuals). Un clarobscur que no s'oblida de cap personatge i que posa el focus (com ho va fer, a la seva manera, Sofia, de la marroquina Meryem Benm'Barek) en cert obscurantisme jurídic que aliena l'existència de les dones. Una "denúncia" facilitada en la pel·lícula per l'estatus de delinqüent del marit, que no resta importància a la temàtica i que hi afegeix un component de suspens a la narració.

Fabien Lemercier – cineuropa.org