La dona il·legal

Es roda a Lleida “La mujer il·legal”

2019.04.11 - Dirigida per Ramon Térmens, aquest film denuncia la situació de vulneració de llibertats i drets que pateixen a Europa els immigrants

El cinquè llargmetratge de Ramon Térmens (El mal que hacen los hombres) es titularà La mujer ilegal i aquests dies es roda a la ciutat catalana de Lleida. Amb ella el cineasta vol protestar pel tracte inhumà que pateixen els immigrants en tota la geografia espanyola i ampliar la seva queixa a Europa, conscienciant l'espectador sobre aquest atropellament a la llibertat i als drets bàsics a través d'aquest drama social, amb elements de thriller, que interpreten Daniel Faraldo (coautor del guió al costat del director), Boris Ruiz, Raquel Camón, Adeline Flaun i Isak Férriz, a qui vam veure fa un any formant part de el grup d'amics protagonistes de Las distancias, d'Elena Trapé (Biznaga d'Or al Festival de Màlaga 2018).

Segons l'argument de La mujer ilegal, un dels nuclis urbans on arriben nombrosos immigrants buscant una oportunitat és Lleida, però sota la protecció de la nit, hi ha la cara menys amable d'aquesta ciutat: als prostíbuls, els febles no tenen més remei que sotmetre’s a la tirania dels forts. Fernando Vila (Faraldo) és un advocat en l'ocàs de la seva carrera professional que es dedica a ajudar immigrants a aconseguir els seus permisos de residència.

La mort de Zita Krasniqi (Klaudia Dudova), una jove kosovar, a les instal·lacions d'un Centre d'Internament d'Estrangers ho canvia tot. El Fernando decideix llavors aliar-se amb una activista musulmana, per aclarir les circumstàncies d'aquesta tèrbola mort que la burocràcia del centre ha arxivat com a "suïcidi". En aquest procés coneix Juliet Okoro (Yolanda Sey), amiga de la Zita, empesa per la màfia a prostituir-se. El Fernando s'implica per alliberar la Juliet i legalitzar la seva situació, però es troba amb un dur rival: Oriol Cadenas (Férriz), comissari de policia, corrupte i racista que sent debilitat per la Juliet.

Segons Térmens, que reconeix haver estat inspirat per títols com El silencio de Lorna, dels germans Dardenne; Contra la pared, dirigida per Fatih Akin; i El odio, del gal Mathieu Kassovitz, entre d'altres pel·lícules, assegura sobre La mujer ilegal que "Aquí es parla de drames humans molt durs. Mostrarem a l'espectador les ànimes de les persones que en els telenotícies són només unitats en la xifra de víctimes. I això en el millor dels casos, quan de sobte, per alguna raó oculta, toca parlar del 'drama de la immigració', sempre des d'un punt de vista 'informatiu', és a dir, merament enunciatiu i sense cap tipus d'implicació ni compromís per canviar la situació. A vegades (cada vegada menys) hi ha pel·lícules que diuen voler remoure la consciència de l'espectador; però es pot remoure alguna cosa durant una estona (diguem 90 minuts) i que després es quedi al seu lloc original. Jo vull anar més enllà: es tracta de canviar les consciències, de transformar-les a partir de les llavors d'humanitat que tots tenim dins, però que potser no hem deixat que creixin prou. Consciència i acció. La pel·lícula ha de transmetre a l'espectador la urgència d'actuar: no n'hi ha prou amb indignar-se, canviem nosaltres perquè canviï la societat".

Alfonso Rivera – cineuropa.org