Cristina Mas: "El racisme es combat des dels barris cada dia"

L'activista de Lluita Internacionalista visita La Mostra per parlar del Marroc com a gendarme de la frontera sud. 

La Mostra de CineBaix arriba a la seva 13a edició amb la voluntat de destacar un dels aspectes més importants de la seva programació: el diàleg. A través de les pel·lícules coneixem noves històries, cultures i conflictes, però és important contextualitzar i aportar tota aquella informació que es queda fora de la pantalla. El Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, que es celebra del 7 al 17 de novembre, manté aquesta tasca mitjançant el monogràfic gratuït de La Directa, on s'aprofundeix sobre temes com la revolució encallada d'Algèria o la tensió a l'estret d'Ormuz, però també amb els convidats que a cada nova edició ajuden a crear debat entre els espectadors i espectadores.

Diferents experts i cineastes visitaran CineBaix durant el certamen, com és el cas de la Cristina Mas (@cristinamas_), periodista i activista de Lluita Internacionalista. Sota el títol 'Marroc, gendarme de la frontera sud', Mas parlarà amb els presents sobre el paper del Marroc com a contingent de la immigració al sud de les nostres fronteres. Ho farà després de la projecció de Renault 12, un documental on Mohamed El Khatib retrata en forma de road movie el seu viatge des d'Orleans fins a la seva Tànger natal després de la mort de la seva mare. La pel·lícula és un viatge de reconnexió amb els orígens del director, però també una oportunitat per conèixer la situació que es viu a la seva terra.  

Hem parlat amb la periodista perquè ens faci cinc cèntims de la seva xerrada a La Mostra, que tindrà lloc el pròxim dissabte 9 de novembre a les 19.15h. 

Quin està essent el paper del Marroc en els fluxos migratoris que venen d'Àfrica cap a Espanya? Al títol de la teva conferència el denomines directament "gendarme".

Fa molts anys que el Marroc actua com a vigilant de la frontera sud espanyola. De fet Espanya va ser pionera en el que es coneix com a externalització del control fronterer, una política que consisteix bàsicament a subcontractar països veïns que no tenen cap credencial democràtica perquè facin de policies fronterers d'Europa. Això ho va començar el president del PSOE José Luís Rodríguez Zapatero i que també feia el president italià Silvio Berlusconi amb el libi Muammar el Gaddafi, ara s'ha generalitzat al conjunt de la UE, com hem vist amb l'acord de contenció dels refugiats amb la Turquia d'Erdogan. A través del fons fiduciari amb l'Àfrica, la UE estableix acords de control frontererer amb una trentena de països, la immensa majoria dels quals són dictadures.

Segons eldiario.es, des de la Unió Europea s'està finançant la "tasca" de contenció dels immigrants al Marroc com una espècie de compensació. Què en penses de la seva postura en aquest tema?

Hi ha dos problemes. El primer i més greu és que amb aquestes polítiques d'externalització s'estan agreujant les causes que empenyen molta gent a marxar de casa seva. D'una banda perquè s'està reforçant els aparells repressius d'aquests règims, que reben entrenament i material que després s'utiliza contra les seves pròpies poblacions, com hem vist amb les milícies janjawid al Sudan: si la gent fuig de l'opressió i la dictadura no té molt sentit reforçar policialment aquests sistemes amb el pretext que han de frenar els migrants. Passa el mateix a Líbia, on s'ha demostrat les implicacions dels "guardacostes" de Trípoli finançats per a la UE amb milícies i xarxes de tràfic de persones. El segon problema és que segellant les fronteres a l'Àfrica es talla la mobilitat interna tradicional que és d'anada i tornada i, paradoxalment, això acaba empenyent gent que no s'havia plantejat mai anar a Europa a creuar l'estret.

Quines són les mesures que creus que s'haurien de prendre en aquesta situació? 

Tothom ho sap: les causes dels moviments migratoris són les desigualtats i les guerres i la repressió. Acabem de veure un exemple de com les polítiques de control fronterer no només no resolen el problema sinó que l'agreugen. El dret a la llibertat de circulació és un dret humà: la gent ha de poder anar a viure allà on vulgui i això és imparable. El control fronterer i les lleis d'estrangeria només serveixen per assassinar cada any alguns milers de joves al Mediterrani, que és la frontera més letal del planeta, i perquè la majoria, quan arriba es trobi en situació d'il·legalitat i per tant exposats a tota mena d'abusos i com a mà d'obra esclava. Les polítiques no estan pensades perquè els immigrants no arribin a Europa, sinó perquè vinguin sense drets i siguin carn de canó de la superexplotació. 

Et preocupa que moviments d'extrema dreta com el que representa Vox podrien empitjorar la visió de la nostra societat cap als immigrants? Com es pot combatre un racisme amparat en la llibertat d'expressió?

El problema no és la llibertat d'expressió. Són les polítiques que fan els governs que es diuen democràtics, però que no tenen res de democràtics pel que fa a la immigració. Són els governs de la dreta liberal i de la socialdemocràcia els qui han començat la guerra a les fronteres. El cas del Tarajal és paradigmàtic. Si amb el PP i el PSOE es pot disparar boles de goma contra gent que s'està ofegant a l'aigua, o deixar un vaixell de rescat durant setmanes esperant port en alta mar.... doncs VOX i companyia ja tenen la feina feta. Només han de dir que ells són els únics que portaran aquestes polítiques fins a les últimes conseqüències. Però qui els ha aplanat el camí és el PP i el PSOE. Va passar el mateix a Itàlia amb Salvini...i a Alemanya amb Afd. Primer és "l'aquí no hi cap tothom" (que és demagògic i és una mentida, perquè els pocs que volen venir no només hi caben sinó que els necessitem) i després el "aquí estic jo per aturar-los sense complexes". Penso que el racisme es combat des dels barris cada dia, i no amb un discurs bonista sinó de classe.

Aquesta gent de les pasteres què són primer: Negres o treballadors que vénen a guanyar-se un futur? Sabem que vindran igualment: Què volem? Que tinguin els mateixos drets socials i laborals o que els puguin utilitzar com a mà d'obra barata per rebaixar les condicions de tothom? Vénen a prendre'ns la feina o acaben fent les feines que aquí ningú vol? S'emporten les ajudes socials o si tinguessin papers cotitzarien com tothom? I finalment i el més important: De què fugen i com els podem ajudar a millorar la situació als seus països, aturant la rapinya que imposen els nostres governs i les nostres multinacionals? No és cert que no estiguin lluitant per millorar les coses: mireu què està passant a Algèria, el Líban, l'Iraq o l'Equador.... Falta recuperar també la solidaritat internacional de classe.

Formes part de Lluita Internacionalista. Què és i quins són els objectius d'aquest grup?

Som una organització de l'esquerra revolucionària que lluitem contra el capitalisme i pel socialisme sense dogmatismes. Som internacionalistes i formem part de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-IV Internacional. Treballem als sindicats, universitats, moviments i barris en defensa del dret d'autodeterminació i contra la monarquia. Impulsem la mobilització i l’organització dels treballadors i dels joves en lluita per les seves reivindicacions, amb tot el respecte als principis de la democràcia obrera.

No et perdis la conferència de la Cristina Mas aquest dissabte 9 de novembre a les 19.15h.