'Zer', un viatge de descoberta amb Kazim Öz
La Mostra de Cinebaix segueix a bon ritme. Dissabte va ser el torn de la pel·lícula 'Zer', del director kurd.
El Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant que es fa a Cinebaix combina la projecció de pel·lícules amb les sessions de cinefòrum. Dissabte al vespre va visitar Sant Feliu el director kurd Kazim Öz per presentar la seva pel·lícula Zer i per participar al cinefòrum que es va fer després.
Zer, un viatge de descoberta.
La pel·lícula Zer és una "road movie" inusual. La història la protagonitza Jan, un jove turc que viu als Estats Units. La seva àvia Zafire arriba a nova York per ser operada, i ella i el seu nét estableixen una relació especial. Quan ella li canta una cançó en kurd, llengua que en teoria cap dels dos coneix, comença una recerca dels orígens de la família, en què la mort de l'àvia n'és el detonant, però en què la veritable protagonista és Zer, la cançó d'amor èpica que el portarà a descobrir el Kurdistan i la veritable història de l'àvia. Amb en Jan, l'espectador se submergeix en el paisatge i les gents kurdes i en un crescendo poètic, arribem junts a descobrir el destí del poble originari de l'àvia.
Kazim Öz, un director compromès
Dissabte al matí, a les deu, Kazim Öz ha de prendre un avió que el durà a Barcelona, a un petit festival de cinema que es fa a una ciutat anomenada Sant Feliu de Llobregat. Però abans d'anar a l'aeroport, Öz ha de fer un tràmit que porta fent des de 2018: anar a la comissaria de policia a signar. És un ritual que ha de complir cada setmana, ja que des que el van arrestar el novembre de 2018 es troba en situació de "llibertat sota control judicial". Avui en dia a Turquia encara hi ha temes que no es poden tocar, com ara l'extermini de kurds a Dersim el 1938. Va començar a rodar Zer fa un parell d'anys i la situació era molt diferent, de fet, va poder rebre una subvenció del Ministeri de Cultura turc. Però la retirada de les tropes nord-americanes de Síria va suposar un increment de les hostilitats entre els kurds i Erdogan, cosa que va derivar en problemes per acabar el rodatge. De fet, la pel·lícula que vam poder veure al Cinebaix conté escenes que no s'han pogut estrenar a Turquia.
El cinefòrum va començar de forma inusual. Normalment, és el públic qui fa les preguntes al director, però Öz va voler fer la primera pregunta al públic. Volia saber si des d'una cultura diferent s'entenia el que la pel·lícula expressava. Va quedar ben palès, pels comentaris del públic, que als santfeliuencs els havia agradat molt i que havien connectat amb els personatges però també amb els paisatges. El debat va ser força animat i el director, amb molta paciència, ja que tot havia de passar per la intèrpret, va anar explicant les dificultats que tenen els kurds per mantenir la seva identitat i la seva llengua, els problemes que té ell personalment per gravar i com algunes situacions que semblen úniques es poden repetir els diferents temps i decorats. De fet un dels assistents va explicar com l'havia emocionat la història en comparar-la amb la de la seva pròpia àvia, que a la guerra civil va perdre el pare i com el silenci va envoltar sempre aquest episodi, de la mateixa manera que la Zafire va guardar silenci sobre allò que va viure a Dersim.
Text: Mireia Amigó.
Fotografia: Marc Rius.