23/05/2022 - CANES 2022: Les intrigues i les conspiracions són a tots els racons de la Universitat Al-Azhar del Caire, segons la nova pel·lícula de Tarik Saleh
Després de triomfar a Sundance i assolir reconeixement internacional amb el seu thriller ambientat a Egipte, El Cairo confidencial, el director suec Tarik Saleh va haver d'enfrontar-se a una situació desagradable quan la pel·lícula va ser prohibida als cinemes egipcis, ja que es va considerar que presentava un retrat "poc afavoridor" de les forces policials del país. Saleh, que no està disposat a limitar la seva visió artística, torna ara al país de les seves arrels paternes amb Boy from Heaven, presentada al 75è Festival de Canes. Aquest dens relat ple d'intriga té lloc entre els murs de la Mesquita i la Universitat Al-Azhar del Caire, el refugi del món islàmic sunnita i el seu centre de poder absolut.
Impressionant, il·lustre i intimidant són qualificatius que podrien començar a descriure l'enormitat d'Al-Azhar. Vivim aquesta impressió a través dels ulls del jove Adam, provinent d'un petit poble de pescadors, que aconsegueix una beca per estudiar allà contra tot pronòstic. L'expressió de la cara el dia que hi arriba és la mateixa que tenim nosaltres, i un cop es troba dins dels murs d'aquest colossal complex del coneixement, les arrels dels quals es remunten al segle X, s'obre davant nostre tot un univers, perfeccionat per a un propòsit implementat fa més de 1.000 anys.
Durant gairebé el mateix temps, les forces religioses i seculars d'Egipte han mantingut una lluita pel poder, reforçada en els darrers anys a causa de la Primavera Àrab iniciada a principis de la dècada del 2010, que va jugar un paper crucial a El Cairo confidencial. A Boy from Heaven, l’Adam es veu embolicat en l'ull d'una tempesta similar, ja que el Gran Imam, que ocupa el mateix rang que el Papa, mor sobtadament, i per tant cal nomenar un successor. Tot i que aquest mandat recau en el Consell Suprem d'Acadèmics (similar a un conclave), la institució secular de Seguretat de l'Estat també està ansiosa per aconseguir una part del pastís. Com que aquest darrer grup es troba a l'exterior dels murs, escullen un estudiant per fer la feina encoberta, registrant i informant sobre qualsevol activitat destacable. Coneguts com "àngels", són bàsicament el que en una història d'espionatge de John le Carré anomenarien "talps".
La comparació amb Le Carré és força encertada en aquest cas, en el sentit que es tracta d'un thriller hermètic i complex, que arriba a tornar-se força aclaparador. De vegades, l'espectador es pot sentir tan confús com l’Adam en el nou paper d'"àngel". Hi ha intrigues i conspiracions entre els diferents equips i candidats, des d'extremistes gihadistes fins a jugadors ambivalents, que oculten la seva descendència no reconeguda, passant per un home decent la ceguesa del qual pot explicar la seva inviolabilitat.
Les cares i les interpretacions resulten intrigants, fins i tot en els papers més petits, destacant el treball de Tawfeek Barhom com a Adam i el sempre admirable Fares Fares (que s'ha convertit per a Saleh en quelcom semblant al De Niro de Scorsese o al Mifune de Kurosawa), en una actuació de primer nivell com el veterà i no del tot corrupte coronel Ibrahim, de la Seguretat de l'Estat, que mostra a l’Adam els fils del joc. L'esplendor visual de la mesquita (en realitat, la de Süleymanye a Istanbul, amb algunes escenes filmades a… Suècia) ja fa que la cinta mereixi veure’s una vegada, o fins i tot dues, si no arribem a captar-ho tot a primera vista.
Jan Lumholdt – cineuropa.org
Descarrega't la fitxa (278.05 KB)