Caramel

'Caramel', el dia a dia de la dona libanesa

La directora Nadine Labaki presenta una mirada cap a les contradiccions de la seva societat

És la història de cinc dones que coincideixen en un saló de bellesa de Beirut

El film aborda tímidament l'homosexualitat, un tema tabú en l'Islam

Cansada de la temàtica bèl·lica a la qual se cenyeixen la majoria de produccions sobre el Líban, la realitzadora Nadine Labaki presenta Caramel, una mirada cap a les contradiccions i el dia a dia de la societat libanesa des del punt de vista femení. [...]

Amb el seu primer llargmetratge, Nadine Labaki va aconseguir, per primera vegada en la història del certamen donostiarra, alçar-se al mateix temps amb el Premi del Públic i amb el de la Joventut, i convertir la seva pel·lícula en "la més taquillera" al Líban.

[...]

I aquest és el fil conductor de Caramel, la història de cinc dones que, per diferents circumstàncies, coincideixen, viuen i comparteixen experiències en un saló de bellesa de Beirut.

Aquesta quotidianitat que Labaki ha envoltat d’"un aire de llibertat i sensualitat", amaga en el fons "enormes contradiccions" a causa de "l'autocensura a la qual les dones estan sotmeses pel pes de la tradició, la religió o altres factors, però precisament en aquestes contradiccions rau l'encant del país", comenta la realitzadora.

"Jo mateixa soc un exemple d'aquesta contradicció. Vist a la manera occidental, i a la feina o en la manera de vida puc semblar molt més lliure, però encara estic lluny de com m'agradaria", confessava Labaki, que també debuta en la interpretació amb un dels papers protagonistes del film.

Dolç i amarg, com la seva vida

La cineasta fa créixer aquesta història des dels tòpics més femenins, situant l'acció en una perruqueria i batejant el relat com Caramel, en referència al producte que les dones del Pròxim Orient utilitzen per a la depilació i que és una barreja de sucre, llimona i aigua: dolç i amarg com la seva vida.

El saló de bellesa serveix per destapar aquestes aparences i, "amb subtilesa", descobreix les inquietuds de Layal, enamorada d'un home casat; de Nisrim, preocupada pel seu pròxim casament, al qual no acudeix verge; o de Rima, que mostra entre sabons la seva atracció per una de les seves clientes.

Per a totes elles també és la seva primera experiència davant les càmeres ja que Labaki va seleccionar el repartiment entre actors no professionals que aportaran credibilitat i humanitzaran els personatges.

Una amiga de Labaki, una mestressa de casa, una directiva de subministraments elèctrics o una secretària de direcció mostren amb "la seva espontaneïtat" aquesta "altra visió del Líban" que la realitzadora volia transmetre: "Tenim unes ganes enormes de viure".

Encara que aquest és, sens dubte, el seu projecte més ambiciós, Labaki, de 33 anys, es confessa com una autèntica apassionada del cinema. "Per culpa de la guerra vaig créixer veient infinitat de pel·lícules. Hi havia un lloc de lloguer de vídeos prop de casa i, com que no podíem sortir, vaig veure pel·lícules de tot tipus, d'aquí la barreja d'influències i cultures en els meus treballs", explica la directora, que en el seu currículum té un curt, diversos anuncis publicitaris i vídeos musicals.

Cristina Ruiz (EFE) – elmundo.es