HOTEL SALVACIÓN

L'onada i l'oceà

Shubhashish Bhutiani explica la seva història amb delicadesa, sense vendre folklore per a l'exportació i sense que l'acostament emocional entre aquest pare i aquest fill soni a fórmula de guió

La vida és una onada destinada a dissoldre la seva singularitat en l'oceà de l'existència. Així contempla l'hinduisme el trànsit cap a la mort: no com un final, sinó com la culminació d'un procés on la salvació certifica la desaparició de l'ego en la unitat de totes les coses. En una reveladora seqüència d'Hotel Salvación, opera prima del director indi Shubhashish Bhutiani, la lectura d'una necrològica –que va escriure el mateix difunt abans de morir– fa que els seus familiars passin del dolor al sobtat esclat del riure. En un altre moment de la pel·lícula, un personatge, que transporta sobre les espatlles el cos mort del seu pare, s'uneix a les dones de la família que, amb un somriure en els seus rostres, converteixen el comiat en una cerimònia joiosa.

A Hotel Salvación, un ancià creu sentir-se preparat per abandonar la vida i demana al seu fill, submergit en un infern laboral de gestions i constants i intempestives trucades de negocis, que l'acompanyi a la ciutat sagrada de Varanasi, a la vora del Ganges, per completar al cicle. L'establiment on s'allotjaran dona títol a la pel·lícula: un hotel per esperar la mort en el qual només es pot romandre un màxim de quinze dies. Si la mort no ha arribat en aquest moment, el responsable del local permet als hostes canviar de nom i identitat per allargar l'estada. Un dels personatges secundaris més memorables de la pel·lícula -una dona vídua que va arribar amb la intenció de morir en companyia del seu espòs– fa tretze anys que hi és.

Shubhashish Bhutiani explica la seva història amb delicadesa, sense vendre folklore per a l'exportació i sense que l'acostament emocional entre aquest pare i aquest fill soni a fórmula de guió. El to oscil·la entre el drama i la comèdia amb la mateixa muda suavitat amb la qual una espelma es bressola en les aigües del Ganges. La manera com la fe i el ritual s'intersequen amb la quotidianitat inspira alguns dels moments més brillants d'aquest encertat debut.

Jordi Costa – elpais.com