2018.11.15 - El nou documental del duo format per Xavier Artigas i Xapo Ortega torna a convertir la denúncia politicosocial en el seu eix central
La segona presència espanyola (després de Ciutat morta) a la secció oficial de la XV Festival de Cinema Europeu de Sevilla, és un altre documental, però diametralment oposat: Idrissa, crònica d'una mort qualsevol, dirigit pel tàndem Xavier Artigas - Xapo Ortega, responsables d'un altre film de no ficció que va armar prou enrenou fa uns anys: Ciutat morta, Biznaga de Plata al millor documental al festival de Màlaga 2014. Com molts lectors deveu recordar, en aquella pel·lícula denúncia es qüestionaven decisions judicials i fets controvertits esdevinguts a Barcelona. De nou, amb la mateixa intenció, però diferents resultats, competeixen ara pels guardons del certamen sevillà.
Aquesta vegada Artigas i Ortega han posat -amb la col·laboració de la guionista Laia Manresa (Més enllà del mirall)- el focus de la seva càmera en el tema de la immigració (que van abordar a Tarajal: Desmuntant la impunitat de la frontera sud, de 2016) i en com són tractades les persones que arriben, buscant una nova i millor vida, a Espanya. I ho centren en el cas d'Idrissa Diallo, un guineà de 21 anys que va morir, en circumstàncies no aclarides, en dependències de l'estat, concretament, en un centre d'internament d'estrangers de la Ciutat Comtal.
A partir d'aquí, els mateixos cineastes investiguen les proves que puguin portar a sospitar que allà hi va haver un crim racista o un abandonament administratiu, s'impliquen en la recuperació del cos i el tornen -amb l'ajuda econòmica d'una campanya de crowdfunding- a la seva família, que fa anys que no té notícies del noi. La càmera dels directors acompanya tot el procés, des de la recerca d'indagacions (amb un estil narratiu tocant al reportatge televisiu) i la consegüent visita als tribunals, fins al sepeli final de les restes d'Idrissa a l'Àfrica (en una segona part més estètica, amb el viatge vertebrant la narració).
Rodada doncs a Barcelona i a Guinea, Idrissa, crònica d'una mort qualsevol -que segons els seus responsables "busca desmuntar mentides i aclarir els fets"- aspira a convertir-se en alguna cosa més que un film en ús: en un vehicle d'homenatge, reparació i restitució de la dignitat a un home que va ser tractat de forma injusta en un país que presumeix de defensar els drets humans: "Amb el seu enterrament, al seu poble natal, es demostra que, efectivament, Idrissa importava a molta gent", van concloure Artigas i Ortega en la seva presentació davant el públic sevillà.
Alfonso Rivera – cineuropa.org