La candidata perfecta

03/09/2019 - VENÈCIA 2019: Haifaa al-Mansour explora plaentment en el seu quart llargmetratge les mostres de progrés en la igualtat de gèneres a l'Aràbia Saudita

La directora saudita Haifaa al-Mansour es va presentar davant el públic internacional al Festival de Cinema de Venècia de 2012 amb la seva primera pel·lícula, La bicicleta verde, que també va ser la primera feta a l'Aràbia Saudita. Ara torna al Lido per competir amb el seu quart llargmetratge, La candidata perfecta.

Que Mansour hagi gravat la seva primera pel·lícula d'amagat el 2011, diu molt sobre els canvis que s'han produït a l'Aràbia Saudita. Va amagar l'equip de càmeres a la part del darrere d'una furgoneta per evitar la ira de les autoritats. El pas dels anys i els canvis (i les batalles que queden pendents) poden observar-se en el personatge de la Maryam (Mila Al Zahrani), el cor vibrant que protagonitza l'agosarada pel·lícula de Mansour.

Són sexistes fins i tot quan estan ingressats a l'hospital. Un home malalt demana que l'atengui un metge home en saber que la Maryam no és la infermera, sinó la seva doctora. El pare de la Maryam, Abdulaziz (interpretat pel cantant de folk Khalid Abdulrhim), és un músic d'idees liberals que sempre ha animat les seves filles a perseguir els seus somnis. Però és difícil fer-ho quan la societat ha construït tantes barreres per impedir-los-ho.

La Maryam ni tan sols pot volar a Dubai, ja que la seva documentació no està en regla. A l’Aràbia Saudita, la llei de custòdia estableix que les dones necessiten el permís d'un home de la seva família per viatjar a l'estranger. I el pare de la Maryam està de gira fora de país. El seu intent d'aconseguir que un administrador signi els seus papers acaba amb ella presentant-se com a candidata a l'ajuntament local.

És un gir típic de les velles pel·lícules de Hollywood i La candidata perfecta té un to càlid que convida a l'entreteniment familiar. Tracta temes significatius però d'una forma il·lustrativa, més que combativa. Un avantatge d'aquest tractament és que la recent derogació de les lleis de custòdia no canvia la pel·lícula. Això passa perquè La candidata perfecta no pretén ser una diatriba contra la desigualtat de gènere, sinó una observació sobre com funciona el sexisme.

Com a candidata, la Maryam és moderna. Només té un objectiu: arreglar la carretera que passa per la clínica. Té dos punts al seu favor: sap utilitzar els mitjans socials i sembla reflectir el canvi. La pel·lícula conté diverses observacions intel·ligents sobre el patriarcat. Assenyala que el sexisme no només està causat per homes dominants que estableixen normes, sinó que també es basa en la inacció. El pare està feliç que les seves filles protagonitzin el canvi però també té un grup d'iguals que intenten frenar la seva voluntat de canvi. Quan la seva filla truca per demanar ajuda, ell no vol arriscar-se, sobretot quan té l'oportunitat d'unir-se a la banda nacional de l'Aràbia Saudita.

Els matisos del guió no sempre encaixen amb la cinematografia. Hi ha algunes imatges desagradables i, per tractar-se d'una pel·lícula amb un músic en un paper destacat i plena de cançons àrabs, l'edició no té ritme narratiu. De vegades, la pel·lícula tartamudeja quan hauria de fluir. No obstant això, comprenem que els festivals estiguin interessats a projectar-la.

Kaleem Aftab – Cineuropa.org