La decisión

‘The Journey’: la realitat que amaga el terrorisme

2017.09.13 - TORONTO 2017: En el seu últim treball, Mohamed Al-Daradji no fa una nova denúncia del terrorisme, sinó que explora els motius que porten una dona a recórrer aquest camí

El 2006, el cineasta iraquià Mohamed Al-Daradji va atreure l'atenció internacional amb la seva òpera prima, Ahlaam. Quatre anys més tard, la seva segona cinta de ficció, Son of Babylon (2010), va ser guardonada a Berlín, Edimburg, Karlovy Vary i Tallin. El seu últim treball, The Journey, s'ha estrenat mundialment a la secció Contemporary World Cinema del 42è Festival Internacional de Cinema de Toronto.

El 30 de desembre de 2006, primer dia de l'Eid al-Adha –la Celebració del Sacrifici, una de les més sagrades festivitats musulmanes–, Bagdad celebra la reobertura de la seva estació de tren. Sara (Zahraa Ghandour) entra a l'estació amb la intenció de perpetrar un atemptat suïcida. Sembla vacil·lar davant la perspectiva de detonar la bomba, però està determinada a arribar fins al final. Una trobada incòmode amb Salam (Ameer Jabarah), un venedor extremadament loquaç que tracta de seduir-la, frustrarà els seus plans. Després d'una sèrie d'esdeveniments, Salam acaba com a ostatge de Sara, i intenta dissuadir-la que segueixi endavant. Però Sara està disposada a escoltar-lo?

La història de The Journey, que Al Daradji va coescriure amb la seva coproductora habitual, Isabelle Stead, s'ambienta íntegrament a l'estació de tren de Bagdad. Utilitzant únicament aquest espai limitat, el director aconsegueix incorporar tots els aspectes que componien la societat iraquiana en aquell moment d'inflexió, des de creients devots fins a moderns, des de brètols d'estar per casa i homes de negocis fins a nens pobres, des de músics i ciutadans terroritzats fins a austers soldats nord-americans. Aquesta síntesi social també es reflecteix en els dos protagonistes. Salam és un oportunista que es beneficia de la misèria dels seus compatriotes, però fora d’això és inofensiu i tan sols intenta sobreviure. De l'altre costat, Sara és una creient; no vol trair la seva religió o les seves ideals per res al món, i està disposada a "purificar" l'espai de l'estació i fer justícia. Aquesta estranya parella demostra el conflicte intern d'una societat ja de per si plena de problemes i desgraciada. Al-Daradji alleugera la tensió a través de petites vinyetes que esquitxen la història principal, mantenint sempre un to seriós.

Una terrorista suïcida adolescent es va entregar a la policia minuts abans de l'explosió. Com a càstig, va haver de desfilar nua i patir la humiliació pública. Aquest impactant fet real va inspirar Al-Daradji per fer aquesta pel·lícula. A través de la història de Sara, el realitzador vol explorar la perspectiva femenina d'aquests actes extrems. Ella és una heroïna silenciosa i dedicada que no té res a perdre, un subjecte gairebé invisible de qui ningú sospita, a qui ningú preguntaria les seves intencions. Sara està nerviosa, però manté la seva pau interior, i el cineasta pinta un retrat bastant inquietant d'una terrorista que difícilment es podria llegir des d'un únic punt de vista. The Journey no se centra a criticar els actes de terrorisme, ja que prioritza l'esbós de la personalitat d'una dona que decideix sacrificar la seva vida seguint aquest camí. El film tracta, en definitiva, d'aclarir els motius de les seves decisions.

Vassilis Economou (cineuropa.org)