Crua història de maltractament de gènere, per l'autor de 'La venedora de roses'
Víctor Gaviria va dir en una entrevista que del maltractament de gènere no sortia un relat plaent. El primer colombià a concursar a Canes, Secció Oficial, es va proposar demostrar aquest axioma dirigint una pel·lícula. Basada en una història real, La mujer del animal, naixia així 20 anys després de l'èxit de La vendedora de rosas.
L'adolescent Amparo s’escapa d'un internat per acabar en un barri de barraques de Medellín. És allà, mentre viu amb la seva germana, quan Libardo, anomenat per tots 'l'Animal', s'obsessiona amb ella, la rapta, la viola i la sotmet durant els següents set anys de la seva vida. Com a Dogville, Víctor Gaviria posa el dit sobre aquests veïns que observen els abusos continuats i corren les cortines de casa seva, convertint-se en còmplices silenciosos d'un mal que requereix poques mans i moltes boques tancades. El resultat és brutal. Dues hores de maltractament, vexacions i humiliació, d'intents de fuga, de por, ràbia i impotència amb una cal·ligrafia tan propera com desmanegada. Un retrat cru que, com a espectador, subratlla el contrast que sempre hi ha entre la desesperació de la pantalla i la comoditat efímera de la sala de cinema. Hi ha qui dirà que, tot i que Gaviria està molt a prop de recrear-se amb tanta violència de gènere, aquesta és una forma de conscienciació per als que no volen veure. Aquests que, després de la sessió, correran la cortina una altra vegada.
Andrea G. Bermejo - Cinemania
Descarrega't la fitxa (487.4 KB)