La dimensió metalingüística de les pel·lícules de Hong Sang-soo té un caire tan minimalista com la resta dels seus elements (pocs plans, personatges i localitzacions). Aquí la quarta paret no es trenca, s'acarona i s’esclofolla amb el tremolor dels dits. La novel·lista i la seva pel·lícula potser és la que porta més lluny aquest efecte des d’Un cuento de cine (2005), incorporant l'evolució de l'obra del coreà després de més d'una vintena de títols des d'aleshores.
Per començar, la història bé podria enganxar amb la de Delante de ti (2021). També la protagonitza Lee Hye-young, aquí amb un blanc i negre d'alt contrast, però en comptes de ser una actriu que es queda sense fer la seva última pel·lícula per l'espantada del director, és una escriptora en dic sec creatiu.
Resulta que aquesta novel·lista també va estar a punt de col·laborar amb un cineasta interpretat per l'imprescindible Kwon Hae-hyo, que la va deixar tirada quan va percebre que el projecte no seria gaire lucratiu. El seu retrobament, anys després, es produeix el mateix dia que la protagonista coneix Kim Min-hee, actriu igualment en impàs professional.
La connexió és immediata i li proposa fer un curt juntes: ella l’escriurà i la Kim el protagonitzarà amb el seu marit. Així arriba a verbalitzar una definició admirable i precisa del cinema de Hong: explicar una història senzilla on l'important són les reaccions emocionals dels personatges. Just el que ja veiem a La novel·lista i la seva pel·lícula.
La cosa podria quedar aquí, i llavors seria possible parlar dels guants de la Lee o d'una seqüència increïble amb llengua de signes, però és que els últims minuts es desborden fins al sublim quan l'actriu assisteix a la projecció del curt (com li agrada a Hong filmar la Kim en sales de cinema, aquesta, com la resta del film, travessada per la pandèmia) i, en un gest que és pur Godard dels seixanta, sona una música bella, esclaten els colors i veiem un director enamorat declarant el seu amor a la seva actriu.
Daniel De Partearroyo – 20minutos.es/cinemania