LA VIDA DE LOS DEMÁS

29/02/2020 - BERLINALE 2020: Mohammad Rasoulof signa un poderós manifest en la seva pel·lícula, dividida en quatre, sobre la pena de mort

 Mohammad Rasoulof, director d'A Man of Integrity, no va poder assistir a la 70a Berlinale a presentar la seva nova pel·lícula, There Is No Evil, a la secció principal, ja que està complint una sentència d'un any de presó, acusat de "difondre propaganda". No obstant això, el director va fer sentir la seva presència en els quatre episodis independents, units per una simple explicació (si sentències a mort les persones, com passa a l'Iran, algú haurà de pronunciar aquest veredicte), que componen la seva pel·lícula. Entre els soldats reclutats, alguns "afortunats" s'hi acostumen ràpidament, fan la seva feina i tanquen la porta darrere d'ells, mentre que d’altres lluiten en la seva nova posició, perfectament conscients que en aquest règim, no n'hi ha prou amb un simple "no".

 Rasoulof (que demostra que intentar silenciar les persones pot fer-les més fortes) sembla molt interessat a mostrar aquesta habilitat humana única per prémer el gallet metafòric i prendre’s el temps de salvar algun estrany gat desafortunat, que miola desesperadament en un aparcament. Però resulta que l'assassinat, com la salvació, és un assumpte individual. Se li pot fer un forat en un dia ple de tasques rutinàries, conduint mentre escoltes la teva esposa queixar-se, tenyint-te els cabells abans d'una festa o netejant l'apartament de la teva mare anciana, com el protagonista del primer episodi (Ehsan Mirhosseini), que dona títol a la pel·lícula. Però algú nerviós com en Pouya (Kaveh Ahangar), en l'episodi titulat She Said, ‘You Can Do It’, que comença el seu segon any de servei militar obligatori, haurà d’arriscar-ho tot per mantenir la consciència neta o, almenys, carregar el pes de la responsabilitat en una altra persona, si és possible. Aquesta decisió tampoc canvia gaire les coses, ja que la víctima acaba morta.

 De vegades es fa una mica lenta i no tota revelació sembla certa (en una pel·lícula que es basa en la crua realitat, on hi ha moltes coincidències i les actuacions resulten inconsistents). Aquestes històries amables, gravades en diferents regions per enganyar les autoritats, mostren com la tendresa es veu obligada a coexistir amb la creixent sensació d'empresonament, encara que ningú pot escapar de prendre les seves pròpies decisions ni tampoc d'afrontar les conseqüències, fins i tot dècades després, enmig del no-res, amb la nena que no van conèixer (interpretada per la pròpia filla del director, Baran Rasoulof).

 Però ells ho fan el millor que poden, es pregunten qui fa realment les lleis o comencen a cantar i a ballar; ja que finalment, l'únic que podem fer és cantar a crits Bella Ciao, esperant que la propera vegada, no siguis tu qui estigui en aquest estret passadís, guiat a la teva inesperada mort per algú que va demanar tres dies lliures per completar aquesta feina.

Marta Balaga – cineuropa.org