Los miserables

2019.05.16 - CANES 2019: En el seu primer llargmetratge de ficció, Ladj Ly retrata de forma contundent la relació entre la policia i els joves dels suburbis parisencs

"Amics meus, recordeu això: no hi ha males herbes ni homes dolents. Només hi ha mals cultivadors". El cineasta francès Ladj Ly conclou amb aquesta cita de Victor Hugo el seu primer llargmetratge de ficció, Los miserables, que competeix en la 72a edició de Festival de Canes. No és casualitat, ja que l'autor va escriure una part de la seva famosa novel·la a Montfermeil, una ciutat situada a 17 quilòmetres en línia recta de París, i que constitueix un marc exclusiu per a aquest OVNI de la producció francesa. Tot i les diferències històriques, molt poques coses semblen haver canviat des de mitjan segle XIX per a les classes socials desfavorides que són ignorades, com feres engabiades, i vigilades per la policia.

Som al barri marginal de Bosquets i en Chris (Alexis Manenti), que dirigeix ​​l'equip de dia de la BAC (Brigada Anticriminalitat) local i que és considerat pels seus superiors com un element experimentat i una mica impulsiu, descriu la situació a un nou company, l’Stéphane (Damien Bonnard), que acaba d'arribar de Cherbourg. Al vehicle de patrulla, en Gwada (Djebril Zonga) completa el trio. A continuació, ens assabentem que aquest lloc era el nucli del tràfic de drogues però que els Germans Musulmans han fet neteja, cosa que no impedeix a la policia estar atenta a "la brutalitat del món que ens envolta". L'ambient és viril i l’Stéphane aviat rep un sobrenom que no li agrada. A més, li fan la quintada d’enviar-lo a buscar informació a casa d’en Salah (Almany Kaoute), un antic delinqüent que es va convertir a la religió i que dirigeix ​​el barri.

Durant una ronda, en Chris comet alguns abusos de poder mentre fa un control