Amat Escalante presenta ‘La región salvaje’
2016.09.06 - VENÈCIA 2016: El mexicà sorprèn i entusiasma en la competició veneciana en combinar el realisme i la cruesa a què ens té acostumats amb elements del cinema fantàstic i de terror
"La realitat ja va superar, d'alguna manera, la ficció, així que vaig haver de buscar respostes en una altra banda". Les primeres paraules d'Amat Escalante en la roda de premsa posterior a la presentació de La región salvaje en la competició pel Lleó d'Or del 73è Festival Internacional de Cinema de Venècia representen a la perfecció l'impacte de la primera imatge del seu últim llargmetratge: un meteorit a l'espai. El flamant director de la brutal Heli "ja no trobava forma d'explicar certes accions humanes" i va decidir recolzar-se en els gèneres de la fantasia i, sobretot, el terror, per seguir explorant la injustícia del món.
Ángel i Alejandra viuen amb els seus dos fills petits al Bajío mexicà. Ángel treballa en l'obra i Alejandra s'ocupa de la casa i és empleada de l'empresa de la família del seu marit. El germà d'ella, Fabián, treballa d'infermer en un hospital. La viciada relació que hi ha entre ells tres amenaça d'explotar en qualsevol moment. L'aparició de la jove Verónica portarà amb si la promesa per a les figures més febles d'aquesta societat en miniatura que en una cabana perduda al mig del bosc hi ha una cosa que no és d'aquest món i que pot resoldre tots els seus problemes, per a bé o per a mal.
La imprevisible història deLa región salvaje es balanceja entre dos enclavaments representatius que hauran d'enfrontar-se tard o d'hora: el realisme social de la ciutat i l'element fantàstic del bosc. El desenvolupament de la trama ens manté atents a la pantalla més que per la brillantor dels seus intèrprets per la destresa del director, que fa bona gala de recursos tant per retratar la cruesa i la injustícia com per suggerir el misteri del sobrenatural. No obstant això, diríem que l'habilitat formal d'Amat Escalante amaga una gran tristesa de fons. És com si el director de Sangre i Los bastardos lamentés, amb La región salvaje, que la seva frontalitat i la seva duresa passades no hagin donat cap fruit i ens volgués dir que coses com la violència, el masclisme i el rebuig de la diversitat han adquirit per a ell uns tints tan insuportables que hauríem d'apropar-nos a certa font originària, l'amor potser, una força vital i mortal que ens sembla desconeguda o que hem oblidat i sense la qual aquest món ja resulta totalment inhabitable.
Gonzalo Suárez – cineuropa.org