Kurdistan, protagonista del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant 2020

zer-kazim-oz
19/11/2020

La secció FOCUS explora en aquesta edició el cinema kurd amb pel·lícules com 'Zer' i 'Comandant Arian'. 

Els festivals de cinema ens ajuden a dibuixar una imatge del cinema contemporani, però també són una oportunitat única per escapar del mainstream i posar la mirada en aquelles cinematografies petites i oprimides que necessiten un altaveu per fer-se escoltar. Per això, el Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant 2020, que es celebra a CineBaix tant virtualment a través de la SALA 7.CINEBAIX.VIRTUAL (del 20 al 30 de novembre) com presencialment a les sales de Sant Feliu de Llobregat (del 26 al 30), ha decidit dedicar aquest any la seva secció FOCUS a Kurdistan, una nació que encara avui lluita per la seva independència entre la violència de l'Estat Islàmic i la tragèdia de no tenir un país propi, sinó una cultura repartida entre quatre territoris dominants (Turquia, Iraq, Iran i Síria) a l'Orient Pròxim.  

El cinema nacional és un reflex no només de la cultura i característiques pròpies d'un país, sinó també del seu estat polític i social. No és estrany, llavors, que Kurdistan hagi entès la seva producció cinematogràfica com una eina de resistència i denúncia. A les pel·lícules kurdes hi ha un esperit revolucionari inevitable, i explora històries sobre opressions, injustícies socials, violacions dels drets humans, violències diverses, perspectiva històrica i, també a un nivell menys col·lectiu i més personal, una sensació d'aïllament producte de l'orfandat d'un Estat propi. Així ho demostren cineastes actuals com Jano Rosebiani, Shawkat Amin Korky, Hisham Zaman, Bahman Qubadi, Mano Khalil, Hiner Saleem, Sahim Omar Kalifa i Yüksel Yavuz, qeu segueixen l'exemple del pioner lmaz Güney (que va arribar a guanyar la Palma D'Or al Festival de Cannes de 1982 amb la pel·lícula Yol) per transformar les imatges del setè art en una potent arma de lluita per al seu poble. Més enllà de noms propis, també trobem a la Comuna de Cine de Rajova, un grup de cineastes que, des de 2012, treballen produint i projectant cinema revolucionari en el territori del Nord de Síria. La seva primera pel·lícula de ficció, Per la llibertat d'Ersin Çelik, també es podrà veure a aquesta edició del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant. 

A més, el festival santfeliuenc ha format una secció especial que inclou quatre pel·lícules centrades en històries de Kurdistan. Per exemple, 14 de julio de Hasim Aydemir ens ajuda a conèixer la història del territori des de la ficció, amb una crònica històrica que va des del cop militar feixista que va dur a terme l'Estat turc el 12 de setembre de 1980, i que va oprimir al poble kurd i la seva cultura i fins i tot a negar la seva existència, fins a les protestes, lluita i resistència que el va seguir. El títol va referència, de fet, a un fet històric d'aquesta lluita: una vaga de fam indefinida que va començar el 14 de juliol de 1982. De les històries col·lectives als relats en primera persona: Zer, de Kazim Öz (que va estar present a l'anterior edició del festival), és una road movie que segueix a un jove kurd a la cerca de les seves arrels culturals després de la mort de la seva àvia, que vivia a Nova York. Öz és un bon exemple de les dificultats que té i ha tingut el cinema kurd per consolidar-se: el van arrestar el novembre de 2018 i des de llavors es troba en situació de "llibertat sota control judicial", controlat pel govern turc i sense possibilitat d'expressar-se lliurement a casa seva. 

Les dues pel·lícules que completen la retrospectiva vénen signades per artistes catalans que utilitzen el gènere documental per explorar una situació complexa a l'altra riba del Mediterrani. El sol de nord. Construint l'autonomia de Bakur, de Paula R. Ainsa i Adrià Olivares, una instantània de la regió de Bakur, al nord de Kurdistan i sud-est de Turquia, que es troba immersa en una lluita per una vida digna pel poble kurd. Per últim, la documentalista Alba Sotorra (que va guanyar el Premi Gaudí a la Millor Pel·lícula Documental amb Game Over) es centra en Comandant Arian, una història de guerres, dones i llibertat a la figura de la comandant Arian, líder d’una Unitat de Protecció de Dones de la resistència kurda que lluita per alliberar el seu poble de la violència de l'Estat Islàmic. 

Gaudeix de la secció FOCUS sobre Kurdistan en línia del 20 al 30 de novembre a la SALA 7.CINEBAIX.VIRTUAL.