La necessitat de plantar cara a les desigualtats i a les polítiques de murs i fronteres

Resposta positiva del públic als primers cinefòrums programats al Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant

Bona arrencada del Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant: el públic ha respost positivament durant la primera part del festival, especialment en la inauguració de dijous i les sessions amb cinefòrums de divendres i dissabte. L'estrena de dijous es va convertir en un acte d'inici molt especial amb el regal dels Castellers de Sant Feliu, que van aixecar un pilar a la sala 2 de CineBaix per felicitar el cinema pels seus catorze anys acabats de fer. A més, Xavier Bachs, director de La Mostra, va presentar el festival explicant les diferents seccions i destacant els cinefòrums i les pel·lícules més destacades dels propers dies.

L'inici del Festival va ser amb la tunisiana El sueño de Nora, un bon punt de partida que va atrapar la majoria del públic que dijous va omplir la sala 4 de CineBaix. Just després, per tancar aquesta primera jornada, es va fer un pica-pica al vestíbul del cinema, com a tret de sortida de deu dies de cinema, debat i reflexió sobre la Mediterrània i el Llevant.

Guerres, desigualtat i la necessitat de "lluitar i construir una democràcia participativa"

El públic que divendres va començar la jornada amb la primera sessió va quedar molt tocat amb el documental For Sama, centrat en la guerra de Síria. De nou, la guerra va tornar a ser el tema central del segon documental de la tarda, amb Els fils del tauler, de José Gayá, una pel·lícula que formava part de la secció Des de l'altra riba. Una sessió que es va poder complementar amb el cinefòrum amb el director, que un cop el públic va veure la pel·lícula va intercanviar impressions sobre les causes i conseqüències de la guerra arreu del món.

A partir dels temes que plantejava la pel·lícula, a la xerrada José Gayà va subratllar també la possibilitat de "viure d'una altra manera" i l'aposta pel "cooperativisme". El director va retreure als poderosos que "patinen molt perquè són elits econòmiques i polítiques, dissociades de les bases, no viuen el que vivim nosaltres als barris". En aquest context, va remarcar que en el moment actual hi ha "dues banderes: la lluita pel canvi climàtic i la lluita pels drets humans".

Per Gayà, la generació actual "té una responsabilitat històrica" davant la destrucció del planeta, i va fer referència a converses mantingudes amb l'activista d'Hondures Berta Cáceres, assassinada fa tres anys. "Ho hem de fer per respecte els que han lluitat abans", va afirmar. Altres temes que es van tractar arran del documental van ser la creixent desigualtat al món actual, la inústria armamentística i "la necessitat de construir una democràcia participativa".

La cara més fosca de les polítiques "de murs i fronteres"

La sala 2 de CineBaix es va omplir dissabte amb una vuitantena de persones, que van veure el documental Renault 12, un road trip del director, Mohamed El Khatib, des d'Orleans fins a la seva Tànger natal, després de la mort de la seva mare. Just després, va ser el moment del debat amb la periodista i activista de Lluita Internacionalista Cristina Mas, que, sota el títol Marroc, gendarme de la frontera sud, va fer una xerrada molt crítica amb les polítiques "de murs i fronteres".

Mas va explicar que els efectes d'aquestes polítiques de blindatge "agreugen el problema en els països d'origen, i fan que hi hagi més gent que vulgui marxar". En el cas de Marroc, va apuntar que "hi ha una política d'assetjament sistemàtic de la policia marroquina". I també es va referir a com s'han anat movent les rutes d'entrada al Mediterrani en els últims anys. També va ser crítica amb el fet que "es va parlar de crisi de refugiats, però un milió de persones no tenia perquè ser una crisi, hi havia recursos de sobres, es va parlar de crisi perquè hi havia un interès polític al darrere". El canvi de la ruta cap a Líbia, fa que "el camí sigui més llarg i perillós, i per tant hi hagi més morts" i va afirmar que "el control no fa que la gent deixi de venir sinó que fa el camí més perillós".

L'activista va insistir que "la política de murs i fronteres no serveix per parar la immigració, perquè és imparable". I també va afegir que "en realitat no es vol parar, perquè es vol immigració per les plantacions de maduixes, a l'hosteleria, etc., però el que es vol és que arribin persones sense drets". Una "arquitectura de blindage que vol també generar por, odi i una sensació d'amenaça permanent que justifica polítiques que acaben normalitzant-se". Per acabar el debat amb el públic, Cristina Mas va deixar anar una pregunta oberta, sense resposta, que era "en quin moment la immigració es va convertir en un problema de seguretat?"

Text: Carme Verdoy.
Fotografies: Marc Rius.