Marc Gavaldà: "Encara hi ha un llarg camí per construir ponts de lluita i resistència a l'Amazònia"

El director de 'Punta de lanza' ens dóna les claus de la seva pel·lícula, ja disponible online. 

El Festival de Cinema Llatinoamericà 2020 continua avançant amb una programació 100% online, que es pot gaudir fins al pròxim 3 de maig a través de la plataforma SALA 7.CINEBAIX.VIRTUAL. Aquesta nova cita de La Mostra de CineBaix, alterada pel confinament general arran de la crisi de la COVID-19, torna a posar el seu focus en les noves mirades que ens arriben des de l'Amèrica Llatina, però també des dels creadors de casa nostra. És el cas del Marc Gavaldà, autor de llibres com La recolonización: Repsol en América Latina o Patagonia petrolera, i que investiga des de fa més de deu anys els conflictes ambientals del petroli dels pobles amazònics i de la Patagònia. El seu nou documental, Punta de lanza, forma part de la programació del festival i aprofitem per parlar amb ell de la situació de l'Amazònia nord de Bolívia, que està al punt de mira de projectes extractivistes que amenacen els pobles que custodien els seus boscos, i com l'aparició de pobles en aïllament voluntari podria capgirar la partida.

Com va néixer Punta de lanza?

Bolívia és una regió que coneixem perquè hi hem viscut uns anys i seguim l'actualitat amazònica des de la distància. El nostre col·lectiu Alerta Amazònica posem l'ull en aquesta temàtica i intentem amplificar la veu dels pobles amazònics en conflicte. Ens vam assabentar d'un nou projecte carreter per vincular l'Amazònia nord de Bolívia amb Brasil i el Perú. Aquesta infraestructura està pensada només per accelerar l'extractivisme en una regió on, de moment, són els pobles indígenes els que han sabut custodiar els seus boscos. Amb aquesta idea va néixer aquest projecte, que va rebre un suport de la Fundació Autònoma Solidària per realitzar el treball de camp. El rodatge va durar poc més d'un mes, a part d'uns quants mesos de producció i post-producció.

Quina és la situació que hi ha en aquesta zona de la frontera nord de Bolívia?

Com a la resta de països veïns, els estats i les corporacions avancen selva endins implementant mega-projectes que transformaran per sempre la regió. Al riu Beni hi ha projectades dues hidroelèctriques, es construeixen ponts i carreteres, les concessions forestals obren nous accessos i també es busca petroli i gas. Malgrat tot, els pobles encara protegeixen gelosament els seus territoris amb certa dignitat. El poble tacana és un dels més organitzats. Altres ho tenen pitjor.

Està cada cop més en perill el tipus de vida de les cultures dels pobles amazònics? Com es pot evitar?

Hi ha una transformació cultural en una direcció: la de l'homogeneïtzació. El jovent acaba estudiant a les cuites i no torna als territoris. La llengua originària ha patit mig segle de discriminació a les escoles. Els vectors culturals associats a l'ús del mòbil i la televisió penetren a dins les comunitats. Malgrat tot, encara hi ha un sentiment de pertinença als territoris i a un model de vida arrelat a la comunitat i a l'ús dels recursos propers. Això és una fortalesa, perquè el teixit comunitari no deixa a ningú desemparat.

Al documental compteu amb col·laboració d'organitzacions indígenes i moviments socials de Bolívia. Quina resposta heu tingut per part seva?

Vam contactar amb les organitzacions indígenes dels respectius territoris i sobretot, sobre el terreny, vam anar presentant les nostres intencions i establint diàlegs previs a l'ingrès dels territoris. En el cas del Territorio Tacana II, a la frontera amb Perú, vam trigar cinc dies de protocol per rebre el permís per filmar, que va incloure diverses reunions amb els líders a la ciutat de Cobija i un cop dins el territori, vam presentar-nos davant de tota la comunitat. Això sí, després tot van ser facilitats i una gran complicitat amb el nostre projecte. A part, per donar-nos a conèixer, a  les nits, organitzàvem projeccions de cinema amb un petit projector que dúiem a la motxilla. Això ajudava a trencar el gel.

Quines perspectives de futur hi ha amb la desforestació? La previsió és anar a pitjor o hi ha un augment de conscienciació que podria revertir la situació?

Crec que des de dins dels territoris, hi ha molta consciència del valor de conservar els recursos. Algunes comunitats viuen de la recol·lecta de la castanya, que són arbres centenaris que requereixen un ecosistema ben conservat perquè pol·linitzin les flors. Malauradament, a Bolívia tant el govern d'Evo Morales com el de Jeaninne Añez, estan promovent l'expansió ramadera a les terres tropicals, emparant els incendis i la desforestació. Per altra banda, les noves carreteres faciliten la colonització, el comerç de fusta i l'expansió de monocultius.

[Aquestes són preguntes que ens han fet arribar els espectadors de La Mostra de CineBaix]

Agraït per la difusió del treball de denúncia. M'ha sobtat veure la realitat a Bolívia al respecte als drets dels pobles indígenes protegits per la Constitució. Sempre havia pensat que els governs successius d'Evo Morales havien estat una salvaguarda a les atrocitats dutes a terme en altres parts de l'Amazones d'administració brasilera, equatoriana... Una decepció i una visió idealista errònia de l'època d'Evo Morales, no?

El govern d'Evo Morales ha estat 15 anys al poder. Després d'una etapa de recuperar drets i la dignitat dels pobles indígenes, ha sofert una deriva extractivista molt allunyada del respecte als pobles amazònics. Amb una  visió urbana i centralista vers l'Amazònia, ha promogut mega-projectes finançats per crèdits xinesos com els pantans del Bala i el Chepete, que sortosament encara no s'han executat, o la recerca de petroli i gas en boscos on s'ha detectat la presència de pobles en aïllament voluntari. És trist però, que la indignació popular pels darrers anys de corrupció i nepotisme, s'hagi instrumentalitzat pel retorn de l'oligarquia racista al poder.

Quin grau d'autoorganització camperola de les comunitats del nord de l'Amazònia boliviana en defensa dels seus drets pot existir?

Els pobles indígenes s'organitzen entre comunitats d'un mateix territori. D'altra banda, hi ha sindicats camperols que a vegades entren en una lògica de mercat de terres i desforestació que és útil per les ambicions d'integrar l'Amazònia als mercats. És un tema delicat que genera tensions en un context de colonització i desforestació dels boscos.

En termes de resistència i capacitat d'acció existeix actuació al territori? Hi ha hagut ja repressió per part de les autoritats?

Un dels conflictes emblemàtics a l'Amazònia és el moviment contra la construcció d'una carretera al TIPNIS, un territori indígena que ha catalitzat el moviment indígena nacional, a través de marxes cap a la capital i que ha sigut reprimit diverses vegades. Aquest conflicte, a més, va aconseguir implicar a moviments estudiantils i urbans amb la lluita indígena. Podeu veure el nostre documental, produït l'any 2014, Asfaltar Bolívia.

Hi ha algun tipus de coordinació o contacte amb comunitats del Perú, Equador, Veneçuela o Brasil amb la mateixa situació actualment o el mateix aïllament ho fa impossible perquè puguin lluitar d'una forma coordinada?

LA COICA, és la Coordinadora d' Organitzacions Indígenes dels 9 països que conformen l'Amazènia. També hi ha campanyes internacionals contra projectes extractius on participen ONGs i col·lectius de base de diferents països, com el moviment contra pantans, o la xarxa Oilwatch contra el petroli. Encara hi ha un llarg camí per construir ponts de lluita i resistència.