Temblores

Jayro Bustamante supera la intensitat i magnitud 7 en l'escala cinematogràfica

Setè i apoteòsic Premi Sebastiane Latino

Jayro Bustamante ha decidit donar protagonisme a una cinematografia, la guatemalenca, que fins fa poc era pràcticament desconeguda fora de les seves fronteres. [...] Amb només un parell de documentals, des del 2006, i tres joies cinematogràfiques: Ixcanul, Temblores i La Llorona, ha construït un univers fílmic d'una impecable congruència: la pressió de la política i la societat del país contra els individus que no formin part de la majoria. Racisme, masclisme, homofòbia, genocidi, guerra civil i misogínia.

[...]

Pablo, encarnat a la perfecció per l'actor Juan Pablo Olyslager, després d'un dia de feina, torna a casa amb la família. Burgesia més que acomodada, creients, al límit del que és insospitable, com el 98% de la població del país, que l'espera amb els ganivets afilats. I ell ho sap perquè, des del punt de vista del clan familiar, ha comès l'imperdonable: no seguir la via que li havien traçat des del seu naixement, d'acord amb la seva posició, i llançar-se, per fi, a ser ell mateix. La metàfora del tremolor a la ciutat, al mateix temps que la seva oficial sortida de l'armari, anuncia que el seu projecte de vida serà més aviat agitat.

Les pel·lícules sobre les teràpies de reorientació sexual (també conegudes com a conversió sexual, reparativa o, senzillament i planerament, de deshomosexualització perquè no n’hi ha cap que adopti la teràpia inversa, la desheterosexualització) han proliferat en els últims temps. Però la que mostra Jayro Bustamante és la més esgarrifosa possible.

El protagonista es debat entre viure la seva vida amb l'home que ha conegut, i això implica renunciar a molt, fins i tot a tornar a veure els seus fills, i tornar 'al bon carril', ajudat pels membres d'una congregació evangelista (en realitat, el quart poder actual de Guatemala).

Amb el seu rigor i imaginació formal ja mostrada en l'enlluernadora Ixcanul, el cineasta crea tres ambients ben diferenciats: tons neutres per a l'ambient familiar, càlids per a la seva nova vida i els carrers bulliciosos guatemalenques, i un tercer, clínic, fred i terrorífic, de les sales de la influent congregació.

Després d'una primera part en què la seva dona no deixa de ser una nina de vellut apartada a un racó, l'actriu Diane Bathen, impressionant i magnífica en aquest paper, decideix prendre, també, les regnes de la seva vida i lluitar per conservar el seu matrimoni. La lluita comença, els tremolors emocionals s’incrementaran.

Temblores assoleix un punt àlgid, pràcticament insuperable, en el tancament del film. L'última escena és de les que no s'obliden. Una de les pel·lícules que millor han retratat la manipulació de les sectes religioses, que en les últimes dècades estan prenent, de fet, el poder a molts dels països llatinoamericans. Imprescindible.

Carlos Loureda – fotogramas.es