Onades xocant sobre una escullera a la vora de l'oceà. Aquesta escena d'introducció dramàtica representa l'esperit vital d'un lloc que ha resistit dècades de pressió externa. Als carrers de l'Havana, residents de totes les edats comparteixen la seva opinió sobre el que representa viure sota aquesta imposició per part d'estrangers, com també el que representa per a això la llibertat dins d'un país malgrat les repercussions de les dures sancions a què s'han d'enfrontar. La descripció de les onades de l'imperialisme que han modelat la història d'aquest país ofereix una entesa millor de l'impacte d'una opressió duradora i del poderós desig d'existir al marge de les forces opressores. (FilmAffinity)

Fugint del seu marit maltractador, la Gal, una dona que treballa com a escombriaire, puja els seus dos fills petits, la Rihanna i el Benin, al seu carro de reciclatge i es dirigeix ​​a través de São Paulo a casa del seu cosí. Mentre lluita per evitar els perills dels carrers, convenç els nens que estan vivint una gran i emocionant aventura. Quan arriben a casa del cosí, els donen una calorosa benvinguda i els alimenten. Tanmateix, el que al principi sembla un refugi segur aviat es converteix en un parany. La Gal s'adona que no només està en perill la seva pròpia seguretat, sinó també el futur dels seus fills. (FilmAffinity)

En Bebo, un adolescent d'un poble costaner de Puerto Rico, viu amb el seu germà gran en un complex d'habitatge públic. La pesca és el seu principal mitjà de subsistència, però la necessitat els porta a involucrar-se en negocis il·legals que prometen diners fàcils. Quan la jugada els surt malament i corre la sang, en Bebo fuig amb la seva xicota Lola, una noia adinerada que busca escapar de la seva problemàtica realitat. La travessia cap a l'interior laberíntic i muntanyós de l'illa els ofereix tant refugi com amenaces. Mentre els sicaris aguaiten, en Bebo haurà d'afrontar les conseqüències de les seves decisions i preguntar-se si existeix redempció. (FilmAffinity)

El Pelu és un noi de trenta anys que amb prou feines sobreviu amb el seu salari de projeccionista en un cineclub municipal. Després de perdre la feina, accepta quedar-se com a sereno nocturn i acaba vivint en secret dins del cinema acompanyat per les pel·lícules que revisa cada nit. A mesura que se sent més còmode a la seva nova llar, comença a formar-hi una petita comunitat, formada per un grup de gorretes i la Vale, una excompanya a qui permet gravar vídeos per al seu canal d'OnlyFans a la sala de projecció. Però la condició econòmica precària en què viuen també és part d'una crisi generalitzada, que amenaça de tancar el cinema i posa en risc la seva petita comunitat. (FilmAffinity)

Al Mèxic de finals dels anys vuitanta, la Roberta, una nena de vuit anys, observa com la seva família, composta per set dones, lluita per salvar casa seva dels creixents deutes, una lluita que canvia la manera com es veu a si mateixa i als qui l'envolten.(FilmAffinity)

Pel·lícula inspirada en la infància del director i la seva cosmovisió quítxua. Puka Urpi explica el viatge de la Killa (6), qui després de quedar òrfena, es muda al camp a viure amb la seva àvia (65). Amb el temps, la nena aprèn de la seva àvia com treballar el camp i com connectar amb la natura. Un dia, la Killa persegueix unes plomes vermelles al blat de moro, que la porten a una casa abandonada on ella troba alguna cosa que li permetrà seguir en contacte amb la seva mare morta. (tinamufilms.com)

L’Abril va decidir ser mare soltera, tornar al seu poble i assumir la responsabilitat del servei comunitari sense saber que, durant la seva tasca, la comunitat haurà de prendre una decisió històrica: oposar-se o donar suport a un megaprojecte miner, impulsat des de l'Estat. Mentre això passa, l’Abril inicia una relació sexoafectiva amb un jove deu anys més jove que ella. (FilmAffinity)

La Clara és una adolescent que viu en una comunitat indígena als Andes. La seva mare adoptiva, una llevadora que la va acollir quan era nadó, li ha ensenyat els antics cants per guiar les dones en el part, melodies transmeses de generació en generació i que, es creu, ajuden a portar nova vida al món de manera segura. Però, encara que la seva veu continua amb la tradició, els seus somnis són en un altre lloc: anhela deixar les muntanyes i esdevenir una estrella de música folklòrica a la gran ciutat. (festivaldebiarritz.com)