"Canviar les coses no és fàcil però tampoc és impossible"

Racisme postcolonial, la lluita d'un feminisme transversal i un passat esclavista: tres cinefòrums que han interpel·lat el públic del Cicle de Cinema Africà. 

La Mostra de CineBaix vol ser una finestra al món per conèixer altres realitats i alhora oferir espais de debat: una doble fita que el Cicle de Cinema Africà està complint amb escreix. Durant aquests dies es poden veure una dotzena de títols que ens apropen a situacions i problemàtiques diverses de països diferents alhora que posen sobre la taula qüestions que ens interpel·len directament. Això és el que han aconseguit els tres cinefòrums programats per aquest Cicle, en què s'han fet debats molt enriquidors sobre racisme, colonialimse, feminisme i esclavitud, entre altres aspectes.

Del racisme a la necessitat de "descolonitzar la ment"

El documental No soy tu negro de Raoul Peck va obrir el primer debat del Cicle. "Hi ha moltes similuds entre els temes que planteja el documental i les obres de Ngugi wa Thiong'o", explicava l'editora de Raig Verd, Laura Huerga, després de la projecció. Un documental impactant sobre les tensions racials dels Estats Units a través de les tensions racials als Estats Units, que encara es pot veure aquest dilluns a les 21.15h a CineBaix.

Huerga va donar a conèixer al públic de CineBaix la figura de l'escriptor kenià, autor d'obres com Descolonitzar la ment o les seves memòries recollides en diferents volums, com A la casa de l'intèrpret. Huerga el va definir com un intel·lectual al sevei del poble i va contextualitzar la seva figura, a partir de diferents moments de la seva vida per entendre per què és un referent del postcolonialisme: "ell era algú que tenia accés als llibres, però en un ensenyament enfocat a que els intel·lectuals negres estiguessin al servei dels britànics". Per això reivindica la necessitat de "descolonitzar la ment".

L'editora va fer referència també a l'esclavitud: "qui pot dir que no passa ara? Es tracta de l'explotació de les persones a un preu irrisori per enriquir les grans empreses". I va parlar també del pensament de Ngugi wa Thiong'o, entès com "un sol moviment que engloba feminisme, pacifisme i la lluita contra l'imperialisme, la idea final és la de l'opressor contra l'oprimit".

[Pots llegir la nostra entrevista completa amb Laura Huerga aquí]

Khadija al Mourabit: "Necessitem un feminisme transversal"

La sala 4 es va omplir dissabte amb el cinefòrum del documental El viaje de Khadija, que comptava amb la presència de la protagonista. Un documental que narra el viatge de Khadija, una noia nascuda a Amsterdam, fins a la terra d'origen de la seva família, el Riff. Amb la recerca de la pròpia identitat a partir del fil conductor de la figura de l'àvia de Khadija, la protagonista invisible, el documental qüestiona la situació de les dones al Riff en l'actualitat i el paper del feminisme per aconseguir la igualtat de gènere. Un documental que va fascinar els espectadors de La Mostra, especialment amb dues escenes clau que es van comentar durant el cinefòrum: una conversa entre quatre dones del Riff debatent sobre la seva situació i el diàleg entre Khadija i el seu oncle sobre la necessitat de trencar tradicions masclistes.

Al cinefòrum es va parlar de la necessitat d'implicar-se tant homes com dones en la lluita contra el masclisme, en un moviment que ha de ser liderat per les dones, així com també de la importància d'"eliminar estereotips de la gent del Riff, perquè arreu del món pràcticament no es coneixen les lluites que s'hi han viscut". Preguntada per com es pot lluitar pels drets de les dones i alhora preservar la tradició, Khadija al Mourabit va respondre que "no hi ha una solució global, perquè hi ha situacions diferents a tot arreu, però el feminisme ha de ser un moviment transversal". A més, també va deixar espai per l'optimisme: "la cultura la fem els humans i s'ha de ser valent per fer canvis. Canviar les coses no és fàcil però tampoc és impossible".

Una altra qüestió que posa sobre la taula el documental i que també va aparèixer durant el debat és per què abans al Riff es valoraven més les dones que en l'actualitat. Khadija al Mourabit va advertir que la resposta era llarga, però va apuntar que "el passat colonialista del Marroc va fer que la França implantés rols més patriarcals en una societat que abans era matriarcal i que ara està influïda per altres societats patriarcals". Khadija al Mourabit també va defensar que les dones musulmanes tenen veu pròpia i que per això "és tan important que el feminisme sigui transversal, tothom ha de tenir en compte la pròpia posició dins la societat i ser conscients dels privilegis que tenim". Una idea que va reblar amb una altra sentència molt aplaudida: "parlar sempre és fàcil, el difícil és escoltar".

[Pots llegir la nostra entrevista completa amb Khadija al Mourabit aquí]

El mirall de l'esclavitud: un passat incòmode

La sessió de diumenge va ser un mirall en relació a l'esclavitud. Gurumbé, memorias de tu memoria negra, de Miguel Angel Rosales descobria el paper clau d'Espanya en relació a l'esclavitud, un tema incòmode i molt invisibilitzat en la història del país. I en la mateixa línia, el debat posterior a la pel·lícula es va fer amb els historiadors Lizbeth J. Chaviano i Eloy Martín Corrales, coautors de Negreros y esclavos centrat en aquesta qüestió a Barcelona.

Tant el documental com la xerrada posterior obrien un altre debat: la necessitat de conèixer el propi passat sense que això impliqui "rendir comptes, sinó poder explicar el passat i conèixer-lo", tal com apuntava Eloy Martín Corrales, que va afirmar que "si fos pel poder els draps bruts no sortiren mai a la superfície". Segons Martín Corrales, l'esclavitud catalana s'ha estudiat molt poc perquè que "es considera que un poble que lluita per la seva llibertat no pot ser esclavista" i reivindicava la necessitat d'explicar la història de l'escavitud perquè "també té a veure amb la història de Catalunya". També va lamentar que "els noms que més es coneixen relacionats amb l'esclavitud siguin de fora de Catalunya, quan sabem que hi ha molts catalans que també hi van participar. Potser no tant com Sevilla o Cadis, però Barcelona també va formar part de l'Espany esclavista".

El debat també va plantejar interrogants com la polèmica amb l'estàtua d'Antonio López, que va ser negrer i recentment s'ha tret de la plaça Barcelona on era. En aquest punt, els dos historiadors discrepaven: mentre que López era partidari de "no treure-la sinó explicar per què hi era", Chaviano defensava "que sigui la societat qui decideixi si substitueix o no una estàtua, a partir de les investigacions que facin els historiadors".

[Pots llegir entrevistes completes amb Chaviano i Corrales aquí]

Tres cinefòrums interessants que han complementat un mosaic de múltiples mirades sobre l'Àfrica a partir d'una dotzena de pel·lícules programades al primer Cicle de Cinema Africà de la Mostra de CineBaix.

Avui dilluns encara es poden veure les tres últimes sessions del Cicle, no us les perdeu!