Javier Borràs Arumí: "El nacionalisme hindú no s'entén gaire en profunditat des d'Occident"

El periodista visitarà CineBaix el pròxim dissabte a les 18.50h per parlar de la situació a l'Índia. 

El Festival de Cinema Asiàtic es celebra del 23 al 27 de gener amb una programació única a la comarca del Baix Llobregat, que recull una selecció de pel·lícules asiàtiques, des de l'Índia fins a Corea del Sud, que formen un mosaic de cultures i conflictes que estan marcant l'actualitat a tot un continent. Un total de 17 pel·lícules de 12 països diferents de les quals podem aprendre no només a través de les seves imatges i històries, sinó també conversant quan s'encenen les llums de la sala. Això és possible gràcies als experts que sovint visiten les diferents cites de La Mostra (a la programació asiàtica d'aquest mes de gener s'uniran la programació llatinoamericana al març, l'africana al juny i la del Llevant i la Mediterrània al novembre) i que ens ajuden a ampliar les situacions a les quals ens introdueixen els cineastes. Aprofundir és important. 

Aquest dissabte, el periodista freelance Javier Borràs Arumí visitarà el certamen per parlar de l'Índia a una xerrada titulada Secularisme vs Nacionalisme: la batalla pel futur de l’Índia, i que tindrà lloc després de la projecció de la pel·lícula Bhonsle. Dirigida per Devashish Makhija, es planteja algunes de les preguntes més importants del nostre temps, com què és un immigrant fins a quan ens hem tornat tan arrogants com a espècie. Amb la combinació del film i les paraules de Borràs Arumí, podrem entendre millor un país tan gran i divers com l'Índia. Abans, hem parlat amb el periodista, autor del llibre Roja y gris (Ed. Alfabeto), perquè ens fes cinc cèntims del que explicarà en la seva trobada amb els espectadors i espectadores de CineBaix. 

Al títol de la xerrada que oferiràs a La Mostra confrontes les idees de secularisme i nacionalisme. Què signifiquen aquests conceptes i per què són importants pel futur de l'Índia?

Són les dues tendències polítiques en les quals s'ha dividit el país. El secularisme té la seva base intel·lectual en figures com Gandhi o Nehru. La seva eina política ha estat el Partit del Congrés, que va fer mainstream una cosmovisió secular i multicultural de l'Índia. És una tendència que ha tingut fortes influències occidentals i soviètiques (per això, potser, és relativament fàcil d'entendre des d'Occident i té bona fama). Una de les bases del secularisme és evitar el "conflicte comunal", és a dir, el xoc entre diferents ètnies, especialment la musulmana. Això s'ha hagut de combinar amb conflictes oberts i sagnants com el de Pakistan i Caixmir.

El nacionalisme hindú, d'altra banda, és en part una reacció al secularisme. Un dels seus ideòlegs és Savarkar i el seu gran executor és Modi, amb organitzacions com el RSS o el BJP darrere. La seva base és de rebuig al què consideren dues influències colonials: Occident -l'imperi britànic- i l'Islam -l'imperi mogol-. Consideren que el secularisme no ha trencat amb aquesta tradició colonial i ha imposat una ideologia de les elits a una majoria del poble, que és hinduista. Al contrari que el secularisme, el nacionalisme vol unir el país sobre el qual consideren la civilització hinduista (un concepte més enllà de la religió). Per això confessions com el cristianisme o l'islam a vegades xoquen amb aquest model, ja que les consideren estrangeres i imposades pel colonialisme. El projecte nacionalista és el d'una Índia forta basada en aquesta civilització hinduista, deixant enrere les castes, i amb un paper actiu en política exterior. Al ser un moviment contra l'statu quo, també busquen fer una "guerra cultural" contra la narrativa històrica que s'ensenya a les escoles, entre altres actuacions. En general, crec que el nacionalisme hindú no s'entén gaire en profunditat des d'Occident, més enllà d'una visió superficial aplicant esquemes propis (se l'ha comparat diversos cops amb un moviment feixista, cosa que crec que no serveix de gaire per entendre'l).

Què implica per al país la presència de Narendra Modi, l'actual primer ministre?

Implica la destrucció de part del consens secularista que s'havia creat des de la independència de l'Índia. Per alguns, això és dolent, perquè rebaixa els nivells de multiculturalitat que hi havia abans, destruint l'"essència" de l'Índia democràtica. Per altres, és una bona notícia, perquè consideren que Modi està traient el país d'una posició d'estancament on ja portava anys. El debat està polaritzat en aquestes dues visions -i hi ha un munt de literatura interessant i local per aprofundir en cadascuna-.

Quins creus que són els reptes que el país hauria d'afrontar en un futur no massa llunyà? 

Al marge de com quedarà definit el país en aquest eix secularisme/nacionalisme, l'Índia té altres problemes importants. El creixement econòmic està caient. Si comparem la seva situació amb la d'un exemple gran i veí (la Xina, un cas que conec bé perquè hi he estat corresponsal), els nivells de pobresa són molt més elevats i escandalosos, falta molta infraestructura de qualitat, la integració de la dona en el món laboral és menor que en el cas xinès, i la corrupció està relativament estesa. L'Índia és una potència enorme, i dintre de poc serà el país més poblat del món, però recordem que té un PIB per càpita quasi cinc vegades menor que el de la Xina, en uns nivells similars als de països com Nigèria o Nicaragua.

Si vols saber més, no et perdis la xerrada de Javier Borràs Arumí aquest dissabte 25 de gener a les 18.50h!