José Gayà: "La desigualtat mata més gent que les guerres"

El cineasta estarà divendres a CineBaix per presentar la seva pel·lícula, 'Els fils del tauler'. 

El Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant es celebra del 7 al 17 de novembre amb una programació destinada a generar reflexions entre els espectadors i espectadores. El cinema és art i entreteniment, però també una eina molt valuosa per conscienciar sobre algunes qüestions que, en aquest cas, afecten els territoris del Nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim. A través de 25 pel·lícules de 13 països diferents, la primera cita de La Mostra de CineBaix (la 13a edició de la qual continuarà al gener amb la programació asiàtica, al març amb la llatinoamericana i al maig amb l'africana) ens obre una finestra que funciona amb dues perspectives: les dels que formen part d'aquestes regions i els que miren "Des de l'altra riba".

Aquest és precisament el nom que rep la secció paral·lela on es troben les pel·lícules internacionals que parlen de temes que afecten la Mediterrània, com és el cas de Els fils del tauler, un documental que reflexiona sobre les causes i conseqüències de la guerra, i critica durament el complex militar industrial i la seva responsabilitat en la pèrdua de milions de vides arreu del món. Després de dos anys de recerca i producció, el director José Gayà presenta aquesta peça que ens convida a conèixer en profunditat les terribles situacions que es viuen en els conflictes bèl·lics, i indaga sobre els seus orígens. Nascut a Dénia, el realitzador estrena la seva pel·lícula en el marc de La Mostra aquest divendres 8 de novembre a les 19.30h, en una sessió en la qual ens acompanyarà per respondre a totes les preguntes dels assistents. 

Abans, però, hem parlat amb ell perquè ens expliqui com va néixer Els fils del tauler i tot allò que ens separa de la pau mundial. 

Com va nèixer la idea de Els fils del tauler? 

Després de molts anys treballant amb comunitats indígenes i camperoles de diferents països d'Amèrica Llatina i documentar els seus processos comunitaris, vam veure que el principal problema comú que tenen és el desplaçament forçat que pateixen les comunitats a causa del saqueig dels seus béns naturals per part de les grans empreses multinacionals i terratinents, articulats en moltes ocasions amb els governs, i que sovint acaben en l’assassinat de líders indígenes i camperols que defenen el que elles anomenen la Mare Terra. Són les que estan en la primera trinxera de defensa del medi ambient contra la crisi climàtica. Estos desplaçaments forçats són possibles gràcies a les forces militars i paramilitars que actuen en conveniència amb les multinacionals i terratinents. I després de documentar esta injustícia, vam reflexionar sobre com podíem denunciar al pilar més violent d'este sistema: el complex miliar industrial. Si els militars i paramilitars poden desplaçar a les comunitats pacífiques de manera violenta és perquè tenen armes. Vam pensar que, si denunciaven a la indústria armamentista, que és la que abasteix a estes organitzacions legals i il·legals d'armes, podríem tindre un impacte d'una manera o d'altra. I fent la investigació del documental vam descobrir que el problema era encara molt més greu i d’immenses proporcions. 

A la pel·lícula coneixem diversos testimonis que envolten la violència d'un conflicte armat arreu del món. Com vas decidir de quins conflictes volies parlar i què tenen en comú? 

Vam triar testimonis que han patit la guerra des del més lluny que podíem en el temps, que és la guerra civil espanyola. Luis Iriondo, testimoni del bombardeig de Gernika, té 97 anys. I volíem fer un recorregut en el temps i diferents continents, realitats i contextos, per intentar comprendre el problema i buscar les solucions per superar-lo. Així hi ha testimonis de la bomba atòmica en Hiroshima, el Japó, de Palestina, Sàhara, Somàlia, Kurdistan, Iraq i Colòmbia. Molta diversitat amb problemes comuns. 

També es parla de desigualtat, d'una societat capitalista contemporània on l'1% acumula les riqueses. Com es relaciona aquest fet amb els conflictes bèl·lics? 

Jesús Núñez, expert en conflictes armats i exmilitar, ens confirma en el documental que la violència és major com més desigualtat hi ha. Jesús ens comenta que si en un territori totes les persones guanyen un dòlar diari, encara que són molt pobres, no existeix molta violència, però si una persona guanya un milió de dòlars i la resta sols un dòlar la violència s'incrementa molt. És la desigualtat la que provoca més violència. Hui hi ha més morts en Brasil, El Salvador i la majoria de països d’Amèrica Llatina, que durant les dictadures i les guerres entre militars i guerrillers. Podríem dir que la desigualtat, que causa l’únic sistema econòmic que regeix el món, el capitalisme, mata més gent que les guerres convencionals. Actualment mor més gent a causa de la violència en Mèxic, Hondures o els Estats Units que en Iraq i Afganistan.  

Què diferencia els conflictes d'avui amb els del segle passat? 

Les guerres del segle passat es produïen moltes vegades per ideologia i per conquerir territoris per ambicions imperialistes. Hui en dia les guerres es fan per saquejar els recursos naturals del país atacat. Iraq és el cas més paradigmàtic. El planeta pateix una guerra constant que és sustentada pel complex militar industrial. 

Podriem dir que el teu documental és una crida a la pau mundial? Què hauríem de fer per aconseguir-la? 

Berta Cáceres ens advertia que els tres sistemes opressius i violents que patim la humanitat són el capitalisme, el racisme i el patriarcat. Una vegada identificats els sistemes violents, cal superar-los, amb creativitat, astúcia, alegria, unitat en la diversitat i de manera directa no violenta. Hi ha mil formes de caminar en la lluita, la qüestió és ser constant i no pedrer mai l'esperança. Berta ens deia que el planeta mai havia patit una agressió com en l'actualitat. La nostra generació és la responsable de què el planeta i les pròximes generacions d'éssers vius puguin viure amb pau i harmonia. Cal ser conscient d'esta responsabilitat.  

No et perdis el cinefòrum amb José Gayà aquest divendres 8 de novembre a les 19.30h.