La infància pren protagonisme a la programació completa del Festival de Cinema Africà 2019
Un total de 19 pel·lícules d’11 països diferents, que es donen cita a CineBaix del 30 de maig al 3 de juny.
El Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat -La Mostra- arriba al final de la seva 12a edició amb la quarta de les seves potes fonamentals: el Festival de Cinema Africà. En ella podrem explorar en profunditat el continent veí, que arrossega l'herència del colonialisme mentre s'enfronta a molts altres reptes socials, econòmics i polítics. Centrada no tant en grans noms, sinó en grans històries, la programació està formada per un total de 19 pel·lícules -de les quals 12 són estrenes absolutes a Catalunya- i que provenen d'11 països diferents. Amb aquesta varietat de títols, els espectadors i espectadores podran gaudir de la cinematografia africana i sobre Àfrica del 30 de maig al 3 de juny. Cinc dies de cinema, històries reals i reflexió.
Entre les pel·lícules que podem trobar a La Mostra, es pot apreciar un especial interès per la infància. És el cas d'El entierro de Kojo, de Sam Blitz Bazawule, un retrat de la infància instal·lat al realisme màgic; Etiqueta, de Marie Clémentine Dusabejambo, un qüestionament de la masculinitat tòxica a través d'un nen efeminat que vol jugar a futbol; La Mia i el lleó blanc, de Gilles de Maistre, sobre la improbable amistat entre una nena britànica i un lleó blanc; Mabata Bata, de Sol de Carvalho, en la qual un nen ha de cuidar del bestiar, especialment d'un bou molt important, en comptes de viure la seva infantesa; i Hamada, d'Eloy Domínguez Serén, que ens transporta a les vides d'un grup de nens al mig del desert del Sáhara. Amb aquesta última projecció comptarem amb la presència del director, d'origen gallec, el dissabte 1 de juny a les 18.45h, en una trobada única per conèixer els detalls de la seva obra, on reflexiona sobre aquesta zona del Sàhara a la qual se li va impedir esdevenir un estat independent del Marroc, i on ara els nens i nenes lluiten cada dia per tenir una mica d'esperança en el seu futur.
A la Mostra de Cinema Africà també es parlarà d'una figura històrica com la de Nelson Mandela, els mèrits del qual coneixerem a través del documental El estado contra Mandela y los otros, de Nicolas Champeaux i Gilles Porte. Recordem així la seva lluita contra l'apartheid sud-africà en l'any en el qual hagués complert 100 anys de vida. Ara bé, aquella famosa i terriblement sexista frase feta deia que "darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona". Ho descobrim amb Winnie, de Pascale Lamche, un documental sobre l'esposa de Mandela, Winnie Madikizela Mandela, que encara avui és una de les personalitats polítiques femenines més importants del món. En aquesta pel·lícula podrem conèixer-la en profunditat, i també descobrir quines van ser les seves aportacions a la lluita que va visibilitzar el seu marit als anys 60.
Sobre conflictes polítics també parlarem a El guerrero perdido, de Nasib Farah i Søren Steen Jespersen, que introdueix la qüestió del reclutament d'organitzacions terroristes a través de la història real d'un jove de 23 anys, que només vol tornar amb la seva família. També a El lobo de oro de Balolé, de Chloé Aicha-Boro, un documental que denuncia les condicions laborals d'una pedrera de granit a la capital de Burkina Faso, Ouagadougou, i posa cara a l'esclavisme del segle XXI. Completant la programació de llargmetratges, podrem explorar altres tres històries on dominen tres parelles amb relacions i contextos molt diferents: Ketke, de Peter Sedufia, que explica el viatge d'un matrimoni que està a punt de tenir un fill, però el volen veure nàixer a la seva població natal; La compasión de la selva, de Jöel Karekezi, el viatge inesperat de dos soldats de distintes generacions que hauran de sobreviure junts a la selva de Ruanda; i Rafiki, de Wanuri Kahiu, una Carmen y Lola ambientada a la conservadora societat de Kenya.
A La Mostra també podrem veure alguns curtmetratges: Kaniama Show, de Baloji, que satiritza la manipulació mediàtica dels telediaris; Planchazo, de Jeremy Collins i Kelly Dillion, un film d'animació sobre una nena que es llança a l'aigua sense complexos; i Tuve que enterrar a Cucu, de Philippa Ndisi-Hermann, on la tornada de dos germans adolescents al seu poble farà ressorgir traumes del passat.
A les activitats paral·leles, a més del cinefòrum amb Domínguez Serén, parlarem de la tradició cinematogràfica del continent africà amb el Centre d'Estudis Africans i Interculturals, que farà un recorregut per la història d'Àfrica al setè art per elaborar una crítica sobre els estereotips i els prejudicis que es van reproduint sobre els africans. Serà el divendres 31 de maig, a les 20h, amb entrada gratuïta. A aquest esdeveniment s'unirà una segona xerrada titulada Movimientos y resistencias de género, que tindrà lloc diumenge 2 de juny a les 20.30h i es centrarà a parlar del paper de la dona al cinema africà. La sessió estarà a càrrec de Celia Murias, investigadora del Grupo de Estudios Africanos (GEA-UAM) i cofundadora d'Africaye.org. L'entrada també serà gratuïta.
El Festival de Cinema Africà arriba en només dues setmanes per obrir una finestra única a l'Àfrica. T'esperem!