Les dones directores dominen la programació del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant 2019

La Mostra aconsegueix la paritat de gènere a les pel·lícules de la seva programació. 

La Mostra de CineBaix no només té un compromís amb la difusió d'altres cultures a través del cinema, sinó també amb la visibilització de les dones cineastes, que encara representen un percentatge mínim en el total de producció cinematogràfica actual. A poc a poc, els noms femenins, habituals davant de les càmeres, van obrint-se pas a les posicions de direcció i creació de les històries, adquirint més control sobre les seves històries i aportant una nova mirada cap a temes de tota mena, des de l'exploració de la feminitat fins a les cròniques de guerra. A certs països del món àrab, que forma el nucli de la programació del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, la situació és encara més complicada per les dones directores, que només troben limitacions. A l'Aràbia Saudita, per exemple, no va ser fins al 2012 que una dona, Haifaa Al-Mansour, va esdevenir la primera a dirigir una pel·lícula (La bicicleta verde). Amb ella, la nova generació de cineastes d'aquest segle XXI (Nadine Labaki, Meryem Benm Barek, Amal Ramsis...) continua obrint portes per totes les que vindran en el futur. 

Per això mateix, és motiu de celebració que la 13a edició del certamen santfeliuenc, que es celebra a CineBaix del 7 al 17 de novembre, no només hagi aconseguit la paritat de gènere que es busca sempre a La Mostra, sinó que les dones superen als homes en l'àrea de direcció. El 62% de les pel·lícules de la Secció Oficial estan signades per noms femenins, amb relats que ens parlen de l'alliberació dels cossos a estats repressius, de conflictes familiars, de guerres com la de Síria, d'embolics amorosos o equips de futbol femení que lluiten pel seu dret a jugar professionalment. Totes elles demostren que el món àrab està vivint un canvi positiu per la llibertat artística de les dones, i La Mostra vol traslladar aquest sentiment a la seva programació. 

A continuació, fem un recull de tots els títols de la Secció Oficial dirigits per dones en aquesta edició de La Mostra, i que es projectaran en el marc del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant 2019:  

- Venís desde lejos de Amal Ramsis, l'extraordinària història real d'una família palestina, com si les seves circumstàncies fossin la metàfora perfecta del segle XX. 
- Lo que se siembra de Reem Saleh, un documental sobre la solidaritat a un dels barris més pobres de la ciutat d'El Caire. 
- Arab blues (Un divan à Tunis) de Manele Labidi, que troba a la reconeguda actriu Golshifteh Farahani la companya perfecta per una història sobre una dona tunisiana que lluita per guanyar-se la vida amb el seu negoci. 
- Papicha de Mounia Meddour, on un grup de joves de l'Algèria de 1997 desafien el control dels cossos femenins amb un concurs de moda. 
- Campos de libertad (Freedom fields) de Naziha Arebi, documental sobre un equip femení de futbol que lluita a la Líbia postrevolucionària per poder fer el que més els hi agrada. 
- Adam de Maryam Touzani, seleccionada a la secció d'Un Certain Regard del Festival de Cannes i aclamada per la crítica internacional amb el seu retrat de la relació entre una mare soltera i una dona embarassada. 
- Fraternidad de Meryam Joobeur, un curtmetratge sobre els conflictes entre pare i fill per l'arribada de la nova xicota del segon. 
- Le rêve de Noura (Noura's dream) de Hinde Boujemaa, un conflicte amorós entre una dona, el marit que surt de la presó i el nou amant que l'ha acompanyat en els seus dies de soledat. 
- For Sama de Waad Al-Khateab i Edward Watts, un documental cru sobre la guerra de Síria. 

A més dels títols a competició, també es podrà veure a les seccions paral·leles Lo que dirán de Nila Núñez Urgell, un documental sobre dues joves musulmanes residents a Barcelona que afronten de manera diferent la seva relació amb la seva cultura, i The Breadwinner (El pan de la guerra), una producció animada irlandesa dirigida per Nora Twomey que retrata la cruesa de la guerra a través dels ulls de la infància.