Les dones que revolucionen el cinema llatinoamericà arriben a La Mostra de CineBaix

El Festival de Cinema Llatinoamericà 2020 presenta una secció especial de directores, ja disponible online.

Cada vegada més, les dones directores s'obren pas en el món del cinema, on la gran majoria de pel·lícules (especialment les de gran pressupost) encara estan signades per homes. Des que va democratitzar-se l'accés a la tecnologia i internet es va convertir en una finestra oberta a nous creadors arreu del món, motivades a més per un moment de conscienciació política, més dones han agafat la càmera i han començat a fer cinema. Però sembla que la visibilitat encara és un problema als festivals, que es reparteixen entre els que lluiten per la paritat, com el Festival de Sant Sebastià, i els que encara estan estancats en les formes de sempre, com el Festival de Venècia, que du diverses edicions amb un mínim flagrant de directores a la seva Secció Oficial. "Mentre no hi hagi accions més violentes, com les quotes o l'exigència de l'equitat de gènere, mai s'aconseguirà una paritat total", assegurava la directora xilena Alicia Scherson al cicle Modos de hacer: Cine y mujeres de América Latina que es va celebrar a Madrid l'any passat. Un canvi és necessari.

Per això, el Festival de Cinema Llatinoamericà 2020, que es celebra aquests dies online a través de la SALA 7.CINEBAIX.VIRTUAL, ha decidit posar el focus en les noves veus femenines emergents amb una secció feta per dones, on queda patent el talent de les noves generacions a països com l'Argentina, Xile, Colòmbia o Veneçuela. Amb el camí obert per cineastes com Lucrecia Martel (reconeguda directora argentina amb obres com Zama), trobem a l'Amèrica Llatina artistes com la peruana Melina León, que va sorprendre al Festival de Cannes amb la brillant Canción sin nombre, un drama basat en fets real al Perú dels anys 80 on una mare busca desesperadament al seu bebè segrestat. Sobre la maternitat també en parla l'argentina Romina Paula a De nuevo otra vez, que va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Iberoamericana a la passada edició del Festival de Sant Sebastià amb una reflexió sobre la família i la identitat. Sembla que les dones directores volen posar la seva mirada en històries que qüestionen el rol femení tant a l'esfera pública (La mala noche de Gabriela Calvache, que mostra la vida d'una treballadora sexual que intenta sobreviure a una vida d'explotació) com la privada (El despertar de las hormigas, que només estarà disponible per persones sòcies, és un relat d'Antonella Sudasassi Furniss sobre una mare i esposa que es nega a tenir un nou fill). La selecció es completa amb una història centrada a la intersexualitat i la intolerància social (Yo, imposible de Patricia Ortega) i un retrat del treball a dues bandes de l'Atlàntic de dones migrants llatinoamericanes a casa nostra, Cuidar entre terres, signada per les catalanes Núria Gebellí i Estel·la Marcos.

Una secció apassionant, diversa i reveladora, que suposa gairebé la meitat de la programació de l'edició. La Mostra de CineBaix continua mostrant el seu compromís amb la promoció de pel·lícules independents, la paritat de gènere i la visibilitat de cultures minoritàries. Aquest any, amb una cita marcada per la crisi de la COVID-19 i el trasllat de les pel·lícules a la plataforma online de CineBaix, el certamen no perd de vista els seus objectius i dóna l'oportunitat de fer que aquestes pel·lícules troben el seu públic.