Una dona és trobada assassinada a l'estepa de Mongòlia. Durant una nit, un policia jove i inexpert ha de custodiar l'escena del crim. Atès que desconeix els perills del lloc, li envien una pastora local per protegir-lo a ell i el cadàver. Es tracta d'una dona resoluda, d'uns trenta i tants anys, que sap com manejar un rifle i espantar els llops. Ella s'encarrega d'encendre una foguera per combatre el fred. L'alcohol també ajuda a aquest propòsit, així com la proximitat dels cossos que la dona propicia. (filmaffinity.com)

Amb Bhonsle el seu director tracta de formular una de les preguntes més urgents dels nostres temps: Qui és un immigrant? Què defineix a algú com a foraster? On hi ha la línia que marca les fronteres? Qui decideix qui està dins i qui queda fora d’aquesta línia? Si cadascuna de les nostres històries es remunta prou en el temps, no som tots migrants a les nostres terres d’una manera o una altra? Pot l’home fins i tot reclamar una terra com a seva? Quan ens hem tornat tan arrogants com a espècie? I finalment, quin serà el preu d’aquesta arrogància? (asianfilmfestival.barcelona/2019.es)

Amb el rerefons de les enèrgiques mesures del govern per lluitar contra les drogues il·legals, la policia, liderada pels SWAT, el cos d'elit, porta a terme una operació per arrestar l’Abel, un important distribuïdor de metamfetamina, amb el sergent Moisés Espino i el seu confident Elijah aportant informació. Una violenta batalla esclata entre els SWAT i els homes de l'Abel en un barri de barraques. L’Abel fuig emportant-se diners i metamfetamines. Els SWAT el maten, però abans que els investigadors irrompin al lloc dels fets, l’Espino roba la bossa de l'Abel. (filmaffinity,com)

La Soraya, condemnada a la pena capital a la forca, camina cap a la seva mort mentre el president llegeix la seva llarga carta, en què li demana que li perdoni la vida. Al mateix temps, sense saber el destí de la seva mare, els seus fills juguen al jardí, mentre que en Behzad es castiga a si mateix perquè se sent la causa de tots els seus problemes. Si la Soraya és executada, els seus fills seran atesos pel seu avi, un mafiós. (filmaffinity.com)

Els nens del poblat es reuneixen sota el gran baobab on l’ancià de l’indret els explica la història de la indestructible amistat entre Maki, un nen de 10 anys, i Zarafa, una girafa òrfena que es convertirà en el regal del paixà d’Egipte al rei de França. Hassan, el príncep del desert, haurà de complir la perillosa missió de portar Zarafa fins a França, però Maki està decidit a arriscar la seva vida per tornar la girafa a la seva llar. Durant el llarg viatge que els portarà de Sudan a París, passant per Alexandria, Marsella i els Alps nevats, s’enfrontaran a grans perills. Maki i Zarafa descobriran que mantenint-se units sempre els superaran.

Un leprós copte i el seu aprenent orfe surten per primera vegada de la comunitat on viuen. Emprenen un viatge per Egipte buscant les seves arrels, la seva cultura i el que queda de les seves famílies.

La Parvana és una noia d'onze anys que viu a la capital de l'Afganistan, Kabul, durant el període de domini dels talibans. Quan el seu pare és detingut, els membres de la família es queden sense recursos i, pel fet que les dones tenen prohibit guanyar diners, decideixen transformar la Parvana en un noi per poder treballar. (Filmaffinity.com)

For Sama és un viatge íntim i èpic que posa de manifest l'experiència femenina de la guerra. Com si es tractés d'una carta d'amor d'una jove mare a la seva filla, la pel·lícula explica la història de Waad al-Kateab al llarg de cinc anys a Alep, Síria, mentre s'enamora, es casa i dona a llum a la Sama, una nena. Amb la guerra com a rerefons, la seva càmera captura històries de pèrdua, rialles i supervivència, mentre lluita per prendre una decisió impossible: fugir o no de la ciutat per protegir la vida de la seva filla, abandonant així la lluita per la llibertat per la qual tant s'havia sacrificat. (www.vicentelopez.gov.ar)

En Jahangir Golstaneh és un novel·lista que fa uns quants anys que està casat amb una dona anomenada Rana i tenen un fill de set anys. En Jahangir és autor de diverses novel·les, tot i que només n’ha pogut publicar una. La seva única font d’ingressos és l’escriptura i no vol dedicar-se a res més per poder sortir de la seva precarietat. Aquesta decisió és la causa dels problemes i obstacles que van apareixent al llarg de la seva vida.

(asianfilmfestival.barcelona)

Documental que explora les causes i conseqüències de les guerres, a través de la mirada de les seves víctimes, i assenyala els responsables de la violència massiva organitzada: el complex militar industrial. (elprat.cat)