Un sacerdot (Michael Lonsdale) assisteix impotent a la desintegració de la seva parròquia, tancada per sempre al públic. Aquest mateix dia, un grup d'immigrants clandestins es refugia a l'església. El capellà decideix concedir-los asil i i lliurar-se a la cura i protecció d'aquestes gents. La seva vida, que reposava fins llavors en la paraula de Déu, pren una nova direcció. (FilmAffinity)

30 de desembre de 2006, primer dia de la Celebració del Sacrifici, una de les més sagrades festivitats musulmanes. L'estació de tren de Bagdad torna a reobrir i Sara té la fèrria intenció de perpetrar un atemptat suïcida. Mentrestant, Salam és un comerciant molt perspicaç que ràpidament s’adona de les intencions de la jove i decideix per tots els mitjans dissuadir-la del seu pla. Després d'una sèrie de successos, Sara pren com a ostatge Salam, però tot i així aquest seguirà intentant convèncer-la que posi fi a les seves intencions. Aconseguirà el comerciant evitar l'atemptat? (Sensacine.com)

Un sacerdot (Michael Lonsdale) assisteix impotent a la desintegració de la seva parròquia, tancada per sempre al públic. Aquest mateix dia, un grup d'immigrants clandestins es refugia a l'església. El capellà decideix concedir-los asil i i lliurar-se a la cura i protecció d'aquestes gents. La seva vida, que reposava fins llavors en la paraula de Déu, pren una nova direcció. (FilmAffinity)

Nascut en un petit poble al sud de l'Iran, en Kheiron ens relata el destí excepcional dels seus pares, Hibat i Fereshteh, dos joves d'optimisme irreductible, a través d'una comèdia amb aires de conte universal, que aborda temes com l'amor familiar, l’entrega i l'ideal de vida en comú (labutaca.net)

Gianfranco Rosi (Sacro GRA) dirigeix aquest documental centrat en el drama dels refugiats que arriben a l'illa siciliana de Lampedusa, tota una metàfora dels somnis, esperances i desgràcies de milers d'emigrants.

El punt més meridional d'Itàlia s'ha convertit des dels anys 90 en un important punt de desembarcament d'immigrants. En aquests vint anys han mort més de quinze mil persones, ofegades en les seves costes mentre intentaven arribar a Europa, per així trobar un refugi que els allunyi de la guerra i la fam. (Sensacine)

Fortuna, una nena etíop de 14 anys, és rebuda amb altres refugiats per una comunitat de monjos catòlics en un monestir dels Alps suïssos. Allà coneix en Kabir, un jove africà de qui s'enamora. És hivern i a mesura que la neu cobreix els cims, el monestir es converteix en el seu refugi, però també en escenari d'esdeveniments que soscaven la vida pacífica dels monjos. (FilmAffinity)

Moguda pel record de les víctimes d’agressió sexual, la comandant Arian lidera una de les Unitats de Protecció de Dones (YPJ) de la resistència kurda. El seu batalló, format íntegrament per dones, es dirigeix a la ciutat de Kobane per alliberar el seu poble de les arpes de l’ISIS. A mesura que avancen, la reivindicació del veritable significat de la seva lluita pren força: l’exigència de llibertat per a la propera generació de dones. (mostrafilmsdones.cat)

Es diu que al Kurdistan el sol neix per l’oest, en referència al procés revolucionari de Rojava, “oest” en kurd. Aquesta regió autònoma de Síria és coneguda arreu del món perquè ha estat capaç ’autogovernar-se democràticament i de defensar-se enmig d’un país en guerra. Aquest documental és una instantània de la seva germana i veïna, Bakur, la regió nord del Kurdistan, al sud-est de Turquia, que també es troba immersa en la seva pròpia lluita per una vida digna. (ivardia.org)

Història d'un jove que s'embarca en un viatge a Turquia després que la seva àvia Zarife mor de càncer en un hospital de Nova York. A través de la història de la Zarife, la pel·lícula aborda el tema de la massacre de població kurda de 1938 a Dersim i el silenci del que va passar en la història oficial turca. (amistadkurdistan.org

El 12 de setembre de 1980 l’Estat turc va dur a terme un cop militar feixista per oprimir la lluita dels kurds pels drets humans bàsics i la llibertat, la seva existència, la identitat, la llengua i la cultura van ser negades i prohibides. Desenes de milers de kurds i revolucionaris a Turquia van ser enviats a la presó. A l’interior de la presó de Diyarbakir, tortures viscoses –tan viscoses com aquelles a Auschwitz- es van dur a terme. Contra aquesta opressió, un grup de lluitadors per la llibertat del Kurdistan va iniciar una resistència sense precedents pels drets humans bàsics i la llibertat que haurien de tenir totes les persones del món. Com a part important d’aquesta resistència, van anar a una vaga de fam indefinida el 14 de juliol de 1982. (mckb.cat)