Us presentem la programació de La Mostra de CineBaix: cinema africà 2024

El 2023 el cinema africà ens ha ofert algunes joies cinematogràfiques. Les pel·lícules africanes són una font d’explicar històries, de capturar cultures, de tractar temes socials que ressonen dins del continent africà. Ens porten a viatjar pel ric mosaic que és Àfrica. Alhora, són testimoni de la destresa narrativa i la visió artística dels cineastes africans.

En aquesta nova edició de cinema africà de La Mostra de CineBaix viatjarem a països com Burquina Faso, Kenya, Nigèria, Sudan, Senegal, República Centreafricana..., d’on coneixerem històries de corrupció, de restriccions pressupostàries, de denúncies... I com en edicions anteriors, també hi haurà històries viscudes aquí, “a l‘altra riba”, històries d’abusos policials, de gentrificació... 

Una sàtira social inaugurarà aquesta edició

Dent pour dent, del senegalès Ottis Ba Mamadou, és una sàtira social sobre el masclisme en una societat patriarcal. El protagonista, esgarrifat de veure com les dones adquireixen més poder que els homes, s’esforça per recuperar el seu orgull viril. La pel·lícula va ser seleccionada al Fespaco (Festival Panafricà de Cinema i Televisió d'Ouagadougou), Burquina Faso. Abans de la projecció, hi haurà un tast de música africana amb la col·laboració de Cohesionart.

Tres documentals

A Eat Bitter, en un dels països més pobres del món, la República Centreafricana, un treballador local africà i un gerent xinès treballen en la construcció d’un nou banc. El documental planteja la vella qüestió de què estem disposats a sacrificar per un demà millor.

Les cineastes Meena Nanji i  Zippy Kimundu, a Our land, our freedom expliquen la història de dues dones kenyanes, una mare i una filla, que  investiguen les atrocitats colonials britàniques dels anys seixanta, un fet que impulsarà un moviment per reclamar les terres ancestrals.

Dins la secció “Des de l’altra riba”, els directors catalans Marc Almodóvar i Ricard González presentaran el documental Els nostres George Floyd, on fan un recull de casos de persones migrants o racialitzades que han mort en detencions, a comissaria o en CIE, a Catalunya i a Espanya.

Les dones, protagonistes

Mvera, del director kenyà Daudi Anguka, va ser seleccionada per Kenya per competir als Oscar com a millor llargmetratge internacional. Inspirada en la vida real de l'activista independentista kenyana Mekatilili Wa Menza, aborda la corrupció i el tràfic d’òrgans en una comunitat prop de Mombasa, sota l'aparença d'oportunitat.

Sira -coproducció de Burkina Faso, Senegal, França i Alemanya- retrata les terribles experiències d'una jove fulani que es converteix en víctima del terrorisme islamista. Dirigida per la burkinesa Apolline Traoré, va guanyar el Premi del Públic al millor llargmetratge a la secció Panorama del Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale) 2023.

Goodbye Julia, del director sudanès Mohamed Kordofani, fou escollida pel Sudan com a candidata als Oscar a millor pel·lícula internacional i va guanyar el premi Llibertat a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes. La pel·lícula segueix els passos d’una dona adinerada del nord que busca la redempció després que el seu marit dispari i mati un home del sud. Interpretació excel·lent del duo femení Eiman Yousif i Siran Riak.

Històries des l’altra riba del continent africà

Hate songs, del polifacètic barceloní Alejo Levis, és una pel·lícula sobre la història de l’RTLM  (Radio Télévision Lliure des Mille Collines) coneguda com la “ràdio de l'odi” que va incitar a l'extermini de la població tutsi a Ruanda el 1994. Després de la projecció hi haurà col·loqui amb el director Alejo Levis.

A Los indeseables -producció francobelga- el director de cinema i guionista francès, nascut a Mali, Ladj Ly, continua narrant els suburbis parisencs, entre corrupció política i tensions latents que desemboquen en conflictes. Si a Los miserables el tema central era el comportament policial, Los indeseables s’ubica en el mateix territori però aborda altres temes, en particular el de l’habitatge social. L’estrena en sales comercials està prevista per al 21 de juny.

A Yo capitán -coproducció d’Itàlia, França i Bèlgica-, el director italià Matteo Garrone compon una odissea contemporània a través de dos joves que abandonen Dakar per emprendre camí a Europa. La pel·lícula ha estat premiada i nominada en molts festivals (Venècia, Sant Sebastià, Canes...).

Presentació del llibre “Per què no es queden a l’Àfrica?”

Amb la col·laboració de la Fundació Kassumay de Sant Boi de Llobregat, el divendres 7, després de la projecció de Yo capitán, l’escriptor Jaume Portell Caño presentarà el seu llibre Per què no es queden a l’Àfrica? Una família, dos pobles: Senegal i Gàmbia més enllà del mirall, una invitació a explorar l’origen de les migracions a través de casos de Senegal i Gàmbia, dos països de l’Àfrica occidental separats pel colonialisme dels imperis francès i britànic. Seguint el fil de l’economia, la política i la història, el text busca entendre per quin motiu, 60 anys després de les seves independències, aquests dos països no han pogut assegurar el benestar de les seves poblacions. Fent un cop d’ull als mercats, el futbol o la religió es poden traçar els futurs possibles de dos territoris que ens fan una pregunta tan incòmoda com proscrita: és possible el benestar europeu sense el malestar africà?