Documental innovador que revela les històries personals d'exsoldats britànics i argentins les vides dels quals es van veure profundament afectades per la guerra de les Malvines. (Filmaffinity)

Jaime ho va filmar tot, fins i tot la seva pròpia mort. D'ell, a la seva filla li van quedar centenars d'hores de vídeos casolans i unes quantes incerteses. Perquè, com moltes persones de la seva generació, Jaime va viure en la clandestinitat. Ell, potser, doblement.

Les imatges que Jaime va filmar es resignifiquen per donar lloc a preguntes sobre el desig, la sexualitat, la llibertat i la família.

El silencio es un cuerpo que cae és el viatge a un passat íntim, filial i també polític.

Amb la col·laboració de
L'Alternativa | Festival de Cinema Independent de Barcelona

Chala és un nen d’onze anys que viu amb la seva mare drogoaddicta en un barri de l’Havana. L’únic benefici econòmic que entra a casa és a través de l’entrenament que fa amb gossos de baralla. Carmela és la professora de Chala, per la qual ell sent una gran admiració i respecte, però tot canvia quan ella està malalta i és substituïda per una altra que no sent el mateix afecte cap a Chala, i l’envia a una escola de conducta. Quan Carmela torna a les classes, s’oposa que Chala estigui en aquesta situació i lluita per altres males pràctiques amb les quals no està d’acord. Això posa en perill la seva permanència a l’escola, i també fa cada vegada més sòlida la relació entre ella i el seu alumne.

Malú i Jorgito fan la promesa de ser amics de per vida, fins i tot encara que les seves famílies s’odiïn. Quan l’àvia de la Malú mor, la seva mare decideix marxar a viure a l’estranger. A partir d’aquesta decisió, Malú i Jorgito decideixen fugir i recorren gairebé tot Cuba vivint mil i una aventures. Tots dos defensen el dret de viure al seu barri, tenir els seus propis amics, assistir a la seva escola i viure la seva amistat intensament.

Ana és una curiosa nena que es fa amiga dels éssers imaginaris dels pacients d’un hospital psiquiàtric, on recentment ha arribat juntament amb la seva mare. Amb l’ajuda dels seus nous amics intentarà escapar d’aquí per buscar el seu pare i reunir novament la seva família.

Any 1991. L'antiga URSS es desintegra i Cuba entra en una gran crisi econòmica. Sergio, radioaficionat i professor de Marxisme, no sap què fer per reorientar la seva vida. Per la seva banda, Serguéi, l'últim cosmonauta soviètic, es troba gairebé oblidat a l’avariada estació orbital MIR. Sergio i Serguéi es comuniquen, donant inici a una amistat que els ajudarà a enfrontar els canvis que tenen lloc en els seus respectius països. (Filmaffinity)

Basada en una història real que explica l'origen del narcotràfic a Colòmbia, la pel·lícula se situa als anys 70 quan la joventut nord-americana abraça la cultura hippy i amb ella la marihuana. Això provoca que els agricultors de la zona es converteixin en "empresaris" a un ritme veloç. Al desert de Guajira, una família indígena wayú es veu obligada a assumir un paper de lideratge en aquesta nova empresa. La riquesa i el poder es combinen amb una guerra fratricida que posarà en greu perill la seva família, les seves vides i les seves tradicions ancestrals.

Anatomia del procés de destitució contra Dilma Rousseff, disseccionat pas a pas per comprendre les notòries irregularitats del que molts consideren obertament com un cop d'estat, destinat a virar radicalment la política econòmica del Brasil. (Filmaffinity)

Chela i Chiquita són dues dones que han estat juntes durant 30 anys. Totes dues provenen d'una família rica i han gaudit d'una vida plena de luxes. De forma inesperada, aquesta situació canvia, i això provoca que aquestes hagin de vendre tot el que han heretat per poder aixecar el cap. No obstant això, Chiquita acaba a la presó, acusada de frau. Ara sense cap tipus de companyia, Chela comença a treballar com a taxista. En un dels seus treballs, coneix Angy, una dona molt més jove que ella i també més rondinaire. Tot i això, totes dues formen una connexió instantània. (Sensacine.com)

El documental fixa la seva atenció en les experiències cinèfiles de tres jubilades de Buenos Aires, Madrid i Montevideo que amb la seva passió desmunten l’estereotip d’una vellesa passiva i indiferent al món de la cultura i el cinema i, de retruc, de la cinefília, associada només a la joventut i a la masculinitat. Les tres protagonistes, separades geogràficament, dediquen una part important del seu temps a “anar al cinema” i desvelen davant la càmera les seves preferències, les seves incomoditats i també el sentit vital del seu paper actiu com a espectadores. Una especialíssima conversa sobre cinema del tot inusual i que poques vegades ens atansem a escoltar. (mostrafilmsdones.cat)