Wadjda té deu anys i viu en una societat tan tradicional que certes coses com anar amb bicicleta li estan totalment prohibides. Malgrat tot, és una nena divertida i emprenedora que voreja sempre el límit entre el que està autoritzat i el que està prohibit. Wadjda desitja tenir una bicicleta per poder competir amb el seu amic Abdullah en una cursa, però la seva mare no l'hi permet perquè les bicicletes són un perill per a la dignitat d'una noia. (FilmAffinity)

Aquest curt documental mostra la vida diària al camp de refugiats d'Aida a través de la mirada d'Shahed, una nena palestina d’11 anys. La història mostra les dificultats de créixer al camp, greument afectat per la manca de recursos i les incursions constants de l’exèrcit israelià. La manca d'aigua, espai, oportunitats i la violència no permeten gaudir d'una infància normal. No obstant això, el curt també ens permet veure la determinació dels nens i nenes d'Aida per seguir jugant i gaudint de les seves activitats favorites, mantenint viu el somni de poder viure segures algun dia.

Mentre condueix per una desèrtica carretera tunisiana, un home i el seu nét són detinguts per la policia. Per poder seguir el seu camí, hauran d'acceptar un estrany acord. (FilmAffinity)

Després de perdre la seva família, Salem, un vell nòmada i exmilitant del Polisario, decideix deixar Tindouf i anar a morir a l’Aaiun, la terra on va créixer i que no ha trepitjat en 40 anys. De camí, es creua amb un senegalès indocumentat que intenta reunir-se amb la seva família a Casablanca. Sense jutjar-se, els dos homes comparteixen els seus sentiments, pors, esperances i dubtes. En aquesta terra de ningú neix una estranya amistat entre dos passatgers del vent, cadascun amb una idea del Marroc al cap, de vegades imaginari, d’altres nostàlgic, màgic, cruel i oníric, fora del temps.

(Festival de Cine Africano de Tarifa – FCAT)

Echlas Alazza és una dona refugiada, palestina i amb diversitat funcionals. El documental 'Puc' tracta sobre la seva vida i sobre com ha aconseguit adoptar i celebrar aquestes identitats i fer front als obstacles, a la recerca de la independència. Echlas és originària del poble palestí Beit Jibrin, encara que ha viscut tota la seva vida en el camp de refugiats d'Alazza. Amb distròfia muscular des del seu naixement, Echlas té una falta de mobilitat gairebé total. No volent dependre de la seva família, va començar un projecte de classes d'àrab i intercanvi cultural acollint a voluntàries de tot el món a la seva casa, a pintar com a forma d'expressió i font d'ingressos. Els seus projectes no han estat sempre ben vistos en la seva comunitat, però Echlas ha afrontat aquests reptes mantenint-se ferma en lluita per la seva independència.

Entre 1923 i 1927, l'exèrcit espanyol va bombardejar amb gas mostassa la població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències a utilitzar aquests mètodes d'extermini. I va aconseguir que el seu crim romangués en un convenient oblit.

Gairebé un segle després, un jove rifeny, resident a Madrid, inicia una carrera contra rellotge per salvaguardar la memòria dels últims testimonis d'aquella guerra. El Govern espanyol mai ha admès aquest crims. I les víctimes, molt ancianes, amenacen amb morir sense haver explicat què va passar durant aquells anys d'asfíxia i mort.

Khamsa (significa ‘cinc’ en àrab) és un viatge per les inquietuds i els somnis de cinc persones unides per una generació i les aigües de la Mediterrània, però separades per horitzons i entorns llunyans. Cinc joves, cinc poblacions mediterrànies, cinc històries. Hiba, Hakeem, Seif, Nina i Ayoub. Beirut, Alexandria, Djerba, Timezrit i Casablanca. A través de la seva pròpia veu i gravat amb els seus propis ulls, recorrem els universos d'aquests cinc protagonistes.

Alanis treballa com a prostituta. Té un nadó i comparteix amb Gisela, una companya, un apartament on viu i atén els seus clients, fins que dos inspectors municipals clausuren la seva llar i s’enduen Gisela, acusada de tracta. Alanis arriba plena d'enganys al local de la seva tia, davant de la plaça Miserere. Des d'aquest barri multiracial i violent, Alanis intenta recuperar la seva dignitat, ajudar la seva amiga i cuidar el seu fill. Ofereix al carrer el que sap fer, però fins i tot el carrer té les seves regles i Alanis ha de lluitar pel seu lloc.

Del 1958 al 1959, els habitants de les províncies del Rif van sofrir una violenta repressió en resposta al seu aixecament contra la creació del nou estat marroquí. Als seus ulls, la política centralista del regne va destruir la seva estructura política, social i econòmica. La por instal•lada al Rif marroquí durant més de 50 anys ha creat un tabú real sobre el tema. (FilmAffinity)

Una pel·lícula que ens mostra l'atípica situació del moviment brasiler dels sense sostre i els refugiats que ocupen un edifici abandonat al centre de Sao Paulo. La tensió diària provocada per l'amenaça de desnonament revela els drames, les alegries i els diferents punts de vista dels ocupes. (Cineuropa)