Presentació de la programació d'una nova edició de cinema llatinoamericà
La Mostra de CineBaix programa una nova edició de cinema llatinoamericà
La nova edició, amb un total de 12 pel·lícules de 8 països, no només és un tast de la cinematografia llatinoamericana, sinó que també presenta diferents problemàtiques d’aquells països.
La inauguració serà el dijous 23 de març, amb la pel·lícula Carajita, una coproducció entre la República Dominicana i l’Argentina. Codirigida pel Ulises Porra i Silvina Schnicer, s’ha exhibit en diferents festivals iberoamericans, com el de Mar de Plata i el de Sant Sebastià. Centrada en la relació de la filla d’una família benestant i la seva mainadera, ofereix una visió llatina del classisme i la divisió social, i se l’ha arribat a comparar amb la cinta sud-coreana Parásitos.
El present de Llatinoamèrica
Abans de l’estrena oficial en sales comercials, també podrem veure El castigo, del director Matías Bize (Biznaga de Plata al Festival de Màlaga d’enguany), una producció argentinoxilena, rodada en un sol pla seqüencia, que ens mostra la tensió generada en una parella arran la desaparició del fill. Una altra preestrena és Paula, en la qual la directora argentina Florencia Wehbe, a través d’una adolescent, mostra la problemàtica de l’obsessió pel físic. Una altra primícia és la nicaragüenca La hija de todas las rabias, de Laura Baumeister, la cruenta història d’una mare que abandona la seva filla en una planta de reciclatge. Blanquita, del xilè Fernando Guzzoni, denuncia casos d’abús i violència sexual per part de les altes esferes polítiques xilenes. I encara una altra preestrena: Plaza Catedral, del director panameny Abner Benaim, un exemple de la violència que pateixen algunes d’aquelles regions: l’actor principal, Fernando Xavier De Casta, va morir per un acte de violència abans que s’estrenés la pel·lícula.
Com veiem, molts dels conflictes que assolen Llatinoamèrica troben el seu lloc per donar-se a conèixer a La Mostra de CineBaix. Cadejo Blanco, del director Justin Lerner, reflecteix el conflicte de les “maras” de Guatemala, grups violents de joves armats. I La santa de lo imposible, del suís Marc Wilkins, és una critica al somni americà a l’era Trump mitjançant la història d’uns immigrants peruans a Nova York.
El director que més presència ha tingut a les diferents edicions de La Mostra de CineBaix, el xilè Patricio Guzmán, arriba amb Mi país imaginario, un preciós, il·lusionant i frenètic documental sobre les protestes que van revolucionar Xile el 2019.
Una nova oportunitat de tornar a veure en pantalla gran joies del cinema
Per últim, en aquesta nova edició de cinema llatinoamericà, La Mostra de CineBaix recupera tres pel·lícules que ja s’han pogut veure abans. La primera, Desert particular, del brasiler Aly Muritiba, torna a CineBaix per la seva bellesa, sensibilitat i missatge esperançador amb la història d’en Daniel i la Sara, la història d'un amor impossible ambientada en un Brasil masclista i homòfob. La segona, Argentina, 1985, es programa de nou després de l’extraordinària trajectòria per festivals mundials, entre els quals els Oscars d’enguany, i guanyadora del Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera. I la tercera, després de vint anys de consolidació com a pel·lícula de culte, torna Ciudad de Dios, el llargmetratge que va crear un abans i un després en la història cinematogràfica del Brasil.
Així, doncs, del 23 al 27 de març, La Mostra de CineBaix ens convida a un viatge a través de 12 cinematografies diferents que són un tast del cinema llatinoamericà, un cinema ple de matisos i que té poca presència a les sales comercials.