Programació completa de la Mostra de Cinema Llatinoamericà 2019

La Mostra de CineBaix ja té preparada la seva següent cita, i no voldràs faltar-hi. 

En només cinc dies, CineBaix es tornarà a vestir de gala per acollir la Mostra de Cinema Llatinoamericà, la tercera parada d'aquesta 12a edició del Festival de Cinema Internacional del Baix Llobregat. Si al novembre vam explorar el món àrab i al gener la cinematografia asiàtica contemporània, ara és moment de posar la mirada a la diversitat de l'Amèrica Llatina, des d'on es pot reflexionar sobre nombrosos temes polítics, econòmics, socials i històrics que guarden moltes relacions passades amb Espanya i moltes altres recents amb el món sencer. A més, els últims anys ens han arribat autèntiques joies llatinoamericanes, on es mostra no només una voluntat d'analitzar el món on viuen, sinó també el passat que va confeccionar aquest present. 

Del 28 de març a l'1 d'abril, les pantalles del cinema de Sant Feliu de Llobregat projectaran un total de deu pel·lícules a competició (i tres més de la Mostra Educa), que representen l'heterogènia del cinema llatinoamericà d'avui:

- El ángel, de Luis Ortega: Tot un fenomen de marca argentina, produït pels germans Almodóvar, basada en la història real d'un dels lladres més famosos del país. Un que, ja a l'adolescència, va decidir que la seva vocació era convertir-se en delinqüent, i, amb una mica d'ajuda, decideix donar el cop més gran de la seva vida. Una pel·lícula elèctrica, gamberra i misteriosa, que es va presentar al Festival de Cannes i va estar nominada al Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana. 

- El silencio es un cuerpo que cae, de Agustina Comedi: També des d'Argentina ens arriba un documental que ha rebut els aplaudiments de la crítica llatinoamericana, i que combina la crònica de la història col·lectiva del país amb els records personals de la pròpia directora. Ho fa amb tot un recull d'imatges d'arxiu enregistrades pel seu pare, i amb les que va teixint aquest relat ple de reflexions, idees i fils dels que tirar. Tota una experiència. 

- La familia, de Gustavo Rondón Córdova: El crític d'El País, Jordi Costa, deia d'aquesta pel·lícula que podia ser una versió moderna d'El ladrón de bicicletas de Vittorio de Sica, i això són paraules molt granes. Les mereix: la història d'un pare i un fill als màrgens de la misèria de la ciutat de Caracas, a Veneçuela, serveix a Rondón per elaborar un retrat de la pobresa econòmica i el declivi moral de les classes baixes a cop de neorealisme. 

- La noche de 12 años, d'Álvaro Brechner: La vida de Pepe Mujica ben mereix una pel·lícula. Moltes. En aquesta pel·lícula protagonitzada per Antonio de la Torre, Brechner retrata l'Uruguai dels anys 70 i el començament de la revolució del que més tard esdevindria el president més estimat del país. Però abans, van venir 12 anys d'empresonament i tortures que es mostren aquí amb tota la cruesa imaginable. 

- Las cinéphilas, de María Álvarez: La tercera producció argentina que veurem a La Mostra és un dels documentals més profunds i emotius que s'han fet en molt de temps sobre la cinefília. No qualsevol cinefília: la de les dones jubilades -a Argentina, Espanya i Uruguai- que cada tarda compren la seva entrada i seuen a les butaques, esperant que les ficcions envaeixen les seves vides rutinàries. 

- Las herederas, de Marcelo Martinessi: Premi Especial del Jurat i de la crítica FIPRESCI a la passada edició del Festival de Berlín, aquesta pel·lícula vinguda de Paraguai explica el drama amorós al qual es veu sotmesa la relació entre dues dones, ara separades. Una d'aquelles pel·lícules en les quals els silencis diuen més que les paraules, i un retrat de la societat, la nostra, en temps de l'amor lliure. 

- O processo, de María Augusta Ramos: Una bona oportunitat per entendre un dels moments clau de la història del Brasil contemporani. Parlem de la destitució de Dilma Rousseff com a presidenta de la nació, en un procés que molts identifiquen com un cop d'estat que ha acabat posant, avui, a un govern d'extrema dreta. Un documental que ens posa les coses ben clares, i ens adverteix que la situació es pot tornar a repetir. 

- Pájaros de verano, de Ciro Guerra i Cristina Gallego: La història de com va començar el narcotràfic a Colòmbia com mai te l'havien explicat. És hora de deixar enrere la sèrie Narcos i altres visions nord-americanes del tràfic de drogues, i submergir-se en una crònica diferent i encertada, que es centra en el cas real d'una família i les seves tragèdies en tot aquest context. 

- Sergio y Serguéi, de Ernesto Daranas: La representant cubana d'aquesta edició de La Mostra vol construir un pont entre dos moments clau de la història contemporània recent, però que van tenir lloc en espais molt diferents. Aquesta pel·lícula uneix la caiguda de l'URSS i la crisi econòmica cubana a principis dels anys 90 a través dels dos protagonistes, i es serveix del sentit de l'humor per retratar el clima d'una època de canvis. 

- Teatro de guerra, de Lola Arias: La Guerra de les Malvines és un conflicte encara sense data de caducitat. Els intents de l'Argentina de recuperar les seves illes de les mans del Regne Unit a principis dels 80 van provocar una sèrie d'enfrontaments que es recorden en aquest documental, que es presenta com una mirada al passat per entendre una ferida que encara està oberta. 

Pel que respecta a la Mostra Educa, les sessions especials per escoles que tindran lloc el 28 d'abril al matí, les pel·lícules són: ¡Viva Cuba!, de Juan Carlos Cremata Malberti, un relat de dos amics que volen protegir la seva amistat a tota costa; Ana y Bruno, de Carlos Carrera, una aventura d'animació amb éssers fantàstics; i Conducta, d'Ernesto Daranas, una història que ens recorda la importància dels professors a les vides dels seus alumnes. 

Molt aviat sabrem quins cinefòrums i conferències acompanyaran a aquestes pel·lícules. Estigueu atents!